21 de juliol 2010

La França que nosaltres coneixem

Passeig en bicicleta pel casc antic de Bordeus. Surt de casa seva una noia d'estil desarrapat amb un gos deslligat que immediatament es posa a cagar. Em giro per censurar-la mentalment però ja estava recollint els excrements amb una bossa.

En un camí força estret ens creuem amb un nombrós grup de nens en bici. Ens apartem per deixar-los passar. Com a mínim la meitat ens diuen "merci" o "bonjour" i alguns, a més, "bonne journée".

Una carretera qualsevol del sud de França. El pas d'autocaravanes és constant. La major part dels conductors aixequen la mà per saludar-nos com a un dels seus.

Taquilla de cobrament d'una autopista. Sigui home o dona, jove o madur el primer que fa el cobrador és saludar-nos. Ens cobra el mateix però et sents persona.

Els francesos són educats i formals. Són polis. Els agrada compartir una conversa i una copa -o dos- amb amics o gent que acaben de conèixer en un càmping o en una àrea d'autocaravanes però a les 11 de la nit no sentiràs ni una ànima, ni de nens ni d'adults.

El paisatge francès és variat però sempre predomina el verd: el de les vinyes i els pins del sud mediterrani; el dels cultius de girasols, de blat, de panís, tacats de bosquets de roures més a l'interior on plou més; o el verd dels prats alpins esquitxat per grups de vaques. És un paisatge profundament humanitzat, intensament aprofitat agrícolament. El paisatge és el primer que ens va fer enamorar de França. A curta distància estaven els monuments singulars, les ciutats històriques o el llistat interminable de poble més bell de França. Però poc a poc hem anat comprenent que el medi físic, la història i les persones han creat un país equilibrat, serè, tranquil, educat, integrador, amant de les seves tradicions i orgullós de la seva història.

Potser la síntesi del país podrien ser els camps de vinyes de Saint-Emilion -poblet proper a Bordeus-, tan ben arrenglerats, tan ben treballats, tan plens de camins asfaltats perfectes per anar en bicicleta i per on és tan agradable perdre's. Sortint d'aquest laberint de vinyes vam haver de travessar una carretera força transitada per la qual cosa vam anar a cercar un pas zebra per facilitar-nos el creuament. Immediatament un gran camió va frenar per deixar-nos passar. Aquesta és la França que nosaltres coneixem.