Corren mals temps pel gremi de barretaires. Ara portar cobert el cap no és una qüestió de necessitat, de tenir el cap calent a l'hivern o fresc a l'estiu o de no embrutir-se el cabell. El xampú i l'aigua calenta han fet molt de mal a aquesta indústria. I treballar a l'oficina en lloc de al camp també. Avui en dia quan algú surt de casa seva amb el cap tapat es perquè ha pres una decisió conscient, precisa, amb ànim de transmetre al món algun tipus de missatge sovint (una mica) transgressor. La temporada alta de la vestimenta de cap és l'estiu però l'acaparen gorres i viseres publicitàries d'una o una altre caixa, de les d'usar i llençar. Les gorres, em refereixo. Més interessants són els barrets que es llueixen a la tardor o a l'hivern. Hi ha el barret d'ala ampla, tipus "cowboy" però més lleuger i elegant, normalment de color negre. Qui ho porta dóna un aire de personalitat interessant, informal però arreglat, i sol ser un "urbanita" que està de cap de setmana. Sempre m'he preguntat com s'ho fan quan entren en un dels nostres supermercats de poble amb passadissos estrets o en un bar petit i atapeït.
Entre els més joves els que es cobreixen el cap ho fan amb gorres americanes. L'última moda és portar un model de visera plana i llarga i el casquet estret de tal manera que la porten elevada, com si fos quatre números més petita del compte i no hi hagués manera que entrés en el crani. Els que porten aquesta gorra als instituts no solen ser els més brillants, més aviat tot el contrari. Ves a saber que faran o que seran en el futur però jo apostaria que l'actitud nihilista de la que fan gala acabarà en "ninilisme", és a dir, que engrossiran el grup de joves que ni estudien ni treballen.
Hi ha altres joves, més refets, que porten barrets fets amb la mateixa tela invisible que el famós vestit del rei. Són alopècics prematurs, joves que es queden mig calbs i prenen la radical decisió de rapar-se al zero o a l'u. Segons el meu admirat Evo Morales això es deu a que a Occident mengem molt de pollastre engreixat amb hormones femenines. No sé si té raó però la seva afirmació em confirma que els polítics haurien de concentra-se en opinar sobre el que dominen i deixar les discussions acadèmiques per a altres especialistes, en aquest cas als metges.Una altra teoria sobre el per què els joves perden el cabell tan precipitadament que els obliga a portar aquest barret invisible és que potser no són tan joves aquests mossos de trenta o més anys. Probablement si consultéssim als seus pares ens dirien que ells a la seva edat també els passava el mateix però, és clar, llavors amb trenta anys no eren joves sinó adults amb responsabilitats i fills. Així la cosa canvia!
Però si busquem una peça realment útil pel cap hem de pensar en la boina. Qui la porta és perquè no vol passar fred o vol evitar mullar-se el cap. És tan tradicional que no cal justificar-se per portar-la i si et fa nosa simplement la plegues i la guardes.
A mi m'encanten els barrets. De fet en tinc uns quants. El primer que vaig comprar va ser una gorra de tipus "chulapo" madrileny però la vaig haver de jubilar precipitadament ja que a la perifèria ibèrica aquest model no s'entén. Després, un dia de pluja fina, em vaig comprar una gorra marinera a Jorba Preciados del Portal de l'Àngel. M'encantava passejar amb ella sota la pluja pel passeig de Mar de Blanes, tant que se'm va encongir però encara la conservo i la utilitzo esporàdicament. També tinc una barretina que va molt bé per quan fa molt de fred però tothom estarà d'acord que s'ha de tenir molta sang freda per lluir aquesta peça vermella per més que baixi el termòmetre. No obstant, el meu barret preferit és una txapela color carbassa que vaig comprar a Bagneres de Ligorri. És calenta, se li pot fer visera, no ocupa espai i, a més, és elegant. Què més se li pot demanar a un barret?
