Hi
havia una vegada tres porquets que eren germans i vivien al cor del
bosc. Com el llop sempre els perseguia per menjar-se'ls van decidir
construir tres cases per protegir-se. Un d'ells va construir una de
palla i se'n va anar a jugar. El segon la va fer de fusta i va
descansar però el tercer la fer de totxo després de molt de
treballar. Un dia va venir el llop i en veure les cases dels porquets
va decidir menjar-se el que vivia a la casa de palla i va començar a
bufar i bufar però per més que bufava la casa de palla no va caure.
* * *
Marta Fernández
i Xavier Mercadé són una jove parella de Martorelles i
Mollet del Vallès, Pau iAnna,
moltes inquietuds i una extraordinària sensibilitat medioambiental.
Coneixedors del conte dels tres porquets van decidir reescriure'l:
perquè una casa de palla ha de ser poc sòlida? I si demostraven, es
van preguntar, que es pot fer una casa amb la palla que produeix el
veí, sense emissió de cap tipus de residu i arrebossada amb fang
del pati? I si dissenyaven una casa totalment autosuficient amb
l'aigua de pluja recollida en una cisterna, amb plaques solars per
produir energia i aigua calenta i amb vàters secs? I si una vegada
que la construïen l'obrien a la gent per a que els hostes fruïssin
de l'hospitalitat de la família, de la originalitat de l'edificació,
de la filosofia de vida que hi ha al darrera però també del
meravellós paisatge de la comarca del Matarranya (Terol) i de les
muntanyes dels Ports de Beseit?
l'
amb
dos fills, en
“Mas La Llum”
s'aixeca a la vall de la
Bernada, al petit municipi d'Arenys de Lledó, a la comarca
catalanoparlant de la Matarranya. La zona és absolutament
privilegiada per gaudir de la natura amb rius com el mateix
Matarranya, un dels millor conservats de la conca mediterrània, o el
seu afluent l'Algars a només 400 metres del mas i que fa frontera
entre Catalunya i Aragó. El Parc Natural dels Ports de Beseit és a
tocar així com pobles monumentals com Vall-de-roures o La Fresneda,
a la banda turolesa, i Horta de Sant Joan o Gandesa, a la Terra Alta.
“Quan vam decidir canviar de vida i abandonar la ciutat, primer
vam mirar cases per tot el Pirineu català però els preus són
prohibitius. Després vam cercar per les serralades prelitorals i vam
anar baixant, baixant sense trobar res que ens convingués fins que
vam entrar a Aragó i tot va canviar: els preus i les facilitats per
instal·lar-nos. I aquí estem”, ens
explica la Marta.
La casa, la més
gran legalitzada que
s'ha construït de palla a tot l'Estat, s'aixeca en una finca de
gairebé tres hectàrees d'antics camps de conreus en desús i boscos
de vegetació mediterrània i és part d'un projecte de finca
autosuficient en consum i manteniment d'energies i recursos. El
projecte constructiu consta de dos mòduls units en forma d'ela de
tres-cents metres quadrats distribuïts en habitatge familiar, sis
habitacions dobles, sala, menjador i cuina, a més de les zones de
serveis i l'aula de formació. Està orientada al sud buscant el
màxim benefici del Sol i protegint-se del nord gràcies a la pròpia
muntanya. Es pretén que sigui un habitatge no només respectuós amb
la natura sinó també saludable per això s'ha tingut en compte
evitar les zones geopatògenes, evitant les vies d'aigua sota la
casa, les falles i el creuament de les línies de Hartmann i Curry,
que són de possible naturalesa magnètica, i perjudicials a llarg
termini per a la salut humana.
Per a l'estructura
de la casa s'ha fet servir fusta que ha estat en un 35% reciclada, en
un 50% panells especials per a fer-los servir com a suport
estructural en substitució de les parets d'altres materials com el
ceràmic, i en un 15% de fusta provinent del Pirineu de Lleida. Estem
parlant, doncs, d'una casa feta amb materials reciclats o sostenibles
com ho és la fusta o la palla que és el material que s'utilitza per
l'aïllament i el tancament. L'origen de la palla és tan proper com
que és dels voltants de la casa on els agricultors de la zona
planten blat i ordi i d'aquest material són les bales empacades, més
compactades de com ho haguessin fet els pagesos i amb les mides
adequades per al projecte. Però en Xavier i la Marta han fet un pas
més i en la zona de la casa dedicada a les habitacions que dedicaran
al lloguer rural, les bales de palla són elles mateixes l'únic
suport vertical, sense pilars de fusta, en el que descansa el cèrcol
sobre el que es recolzen les encavellades de la coberta. Per aïllar
les bales de palla de les inclemències del temps, especialment la
humitat, hi ha un arrebossat de simple argila, aconseguida en el
propi terreny aprofitant els moviments de terres realitzats per a la
fonamentació, i amb sorra de la cantera més propera que és la que
hi ha a Val-de-roures, a 20 quilòmetres, sobre la qual s'aplicaran
pintures a base de cals i pigments naturals. Tot i que és la primera
casa que construeixen, no són uns acabats d'arribar en el món de la
fusteria. En Xavier ve d'una família de tradició fustera. El seu
pare i ell mateix s'han dedicat a la construcció de mobles i per
tant es mou com a peix a l'aigua en tot el relacionat amb la fusta.
“La meva experiència laboral a l'empresa familiar ha estat molt
útil per a la viabilitat del projecte”, afirma
en Xavier en una breu parada doncs ha d'aprofitar els dies de bon
temps per aixecar les parets amb les bales de palla que no poden
estar mullades.
L'interès que ha despertat aquest projecte de construcció
alternativa ha fet que hi hagi persones que han volgut col·laborar
per curiositat i, per què no?, per aprendre a fer-se la seva pròpia
casa de palla. Aquest és el cas de
Judith
i Daniel,
una parella catalano-israeliana, que amb la seva petita filla Aina,
ajuden a aixecar el “Mas La Llum” a la qual han
arribat a través de
l'organització “Word
Wide Opportunities on Organics Farms”, la funció de la
qual és facilitar l'estada de gent que ofereix treballar durant un
temps en granges ecològiques a canvi de l'estada. “Nosaltres
vivíem a Londres però vam decidir marxar per anar a viure al camp.
Llavors vam conèixer el projecte de la Marta i en Xavier i ens vam
implicar. Estem aprenent molt i no se sap mai...A més, Arenys de
Lledó és molt cosmopolita: a la seva escola rural els nens parlen
en més de 3 idiomes i
qui sap si en un futur l'hebreu també”.
L'aïllament tèrmic
aconseguit amb l'orientació i amb les bales de palla, queda reforçat
amb la construcció d'un sistema de captació d'aire fred del nord, a
l'estiu, i d'aire calent del sud, a l'hivern. El resultat de tot
plegat és que les necessitats energètiques de la casa són molt
reduïdes: només una desena part de les d'una casa estàndard que
seran cobertes amb 30 plaques
fotovoltaiques i 1 panell solar tèrmic per aigua calenta.
Per l'aigua de
consum de boca, el “Mas La Llum” tindrà una cisterna on
recollirà l'aigua de pluja. Les aigües residuals grises seran
depurades 'in situ' i
reutilitzades a la casa ja que per als vàters han apostat pels
vàters secs que al
nostre país tenen un ús molt limitat, per exemple, en alguns
refugis d'alta muntanya. “Amb això no només s'evita la
contaminació de les aigües grises i les del subsòl sinó que
s'aconseguirà un excel·lent compost però ser pioners és una
lluita titànica contra els dubtes i les suspicàcies i també contra
la burocràcia”, es queixen amargament en Xavier i la Marta,
que es troben amb grans problemes per aconseguir els permisos per
aquesta instal·lació. “L'administració no acaba d'entendre
que és molt important per al projecte la autorització de vàters
secs. Aquí no són gaire coneguts però al nord
d'Europa, on la sensibilitat medioambiental és molt més intensa,
són perfectament normals de trobar en instal·lacions com la
nostra”.
La
construcció de la casa és només una part, això sí, molt
significativa, del projecte “Mas La Llum”. Una vegada
inaugurada -ens explica
la Marta- volem oferir la casa a particulars i petits grups per a
fer moltes
d'activitats entre les quals tindrà un paper destacat la visita de
la casa i les instal·lacions, els tallers de construcció
bioclimàtica, d'energies renovables, de cuina solar, de
reutilització i reciclatge, d'hort o del cicle de l'aigua. Un
munt de possibilitats
que ens oferiran amb tota la il·lusió del món aquesta parella
d'antics escoltes que han aconseguit fer realitat un somni llargament
perseguit. Però els detalls de tot això serà motiu d'una altra
història...
