31 de desembre 2015

Granada (4): los cármenes

Un carmen es el nom que li donen a Granada a les cases d'estructura andalusí: pati interior al voltant del qual s'aixequen les diferents dependències; a vegades, també podem trobar un hort anex avui reconvertits en jardins. De fet és d'aquell que li ve el nom doncs carm significa hort en àrab. Els cármenes són extremadament discrets vistos des de l'exterior però amaguen al seu interior una barreja de simplicitat i d'esquisitesa.

La major part dels cármenes són privats i, per tant, gairebé impossibles de visitar però els turistes tenim la fortuna de poder visitar alguns d'ells gràcies a la seva transformació en hotels (no dubteu de demanar permís per visitar-los) o bé perquè són públics com el carmen de las Mártires o d'accès públic com el Centre de la Memòria Sefardí.









Granada (3): el Sacromonte, el barri gitano

El Sacromonte és el barri gitano granadí per excel·lència però la seva principal característica és que és un barri de coves encara que per fora no ho sembli doncs les seves façanes no es diferencien de la resta de cases. El Museo Cuevas del Sacromonte ajuda a conèixer el món de les vivendes troglodites alhora que ens aproxima a la cultura del poble gitano. Una visita absolutamente recomenable...








Granada (2): l'Albaicín

L'Albaicín té una màgia especial: unes vistes privilegiades de l'Alhambra, carrerons desordenats d'urbanisme àrab, places on menys t'ho esperes, cármenes secrets on només es poden intuir els seus jardins i els seus patis, esglésies i monestirs allà on abans hi havien mesquites, gent d'un típic poble andalús però a tocar del centre de Granada convivint amb tota mena de grups humans alternatius i algunes famílies adinerades que només veus passar tancats en els seus cotxes... i molts, molts turistes. Per la nit, ja més tranquil, l'Albaicín adquireix una nova i càlida tonalitat, gairebé màgica, on totes les imatges semblen millorar, especialment les de l'Alhambra.