Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Caltagirone. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Caltagirone. Mostrar tots els missatges

23 d’octubre 2009

Un somriure abans de sortir cap a Sicília

Un somriure abans de sortir cap a Sicília


Quina quantitat d’emocions les que ens recorre el cos els dies abans de la sortida! Especialment si és un viatge desitjat, llargament esperat, complexe i incidentat com és aquest cas. Un viatge que va començar a gestar-se fa un any quan es programaven les trobades del programa d’intercanvis escolars Comènius. I ara, per fi, marxem cap a Caltagirone (Sicília). Pel mig hi han hagut altres trobades a centres educatius d’Anglaterra i Malgrat de Mar i també alguns malentesos organitzatius però per als cinc alumnes de l’expedició aquest és un tema menor. Anar a Sicília representa per ells anar a un lloc mític: ja se sap, les pel·lícules sobre la Màfia són part de la nostra cultura popular. Itàlia també tira molt en el nostre imaginari i si, a sobre, anem al sud d’Itàlia, on Itàlia és encara més Itàlia, millor. O almenys això els hi sembla a ells… i també als professors acompanyants.
Però que és el que ens fa estar tan feliços abans d’un viatge a terres desconegudes? És només perquè trencarem la rutina? O és que ens fa feliços saber que podrem comprovar o desmentir els tòpics sobre les gents del destí? O és que sabem que estem més pròxims de fotografiar -i així certificar- el que ja sabem que hi ha perquè ho hem llegit en les guies o ho hem vist per TV? És, potser, que comencem a gaudir per avançat de la companyia dels nostres companys de viatge? Serà per la fascinació de veure nous paisatges o vells monuments?
Després resultarà que la gent del país no és exactament com tu l’esperaves; que els paisatges tenen un color encara més viu o que són grisos; que els monuments són més impressionants o tot el contrari; que els companys no són tan divertits però que són més sensibles del que creies; o que tampoc en aquesta ocasió el viatge ha sigut una verdadera aventura, que les reserves estaven ben fetes i els vols han sortit a l’hora. I què! Hem fruit de la fantasia del viatge imaginari previ al real, haurem gaudit de les sorpreses de la realitat i conservarem per sempre més els records del viatge. Ens sembla poc?
El somriure d’Eva era sincer, contingut, emanava del seu interior i il·luminava tota la seva cara.