Passeig en bicicleta pel casc antic de Bordeus. Surt de casa seva una noia d'estil desarrapat amb un gos deslligat que immediatament es posa a cagar. Em giro per censurar-la mentalment però ja estava recollint els excrements amb una bossa.
En un camí força estret ens creuem amb un nombrós grup de nens en bici. Ens apartem per deixar-los passar. Com a mínim la meitat ens diuen "merci" o "bonjour" i alguns, a més, "bonne journée".
Una carretera qualsevol del sud de França. El pas d'autocaravanes és constant. La major part dels conductors aixequen la mà per saludar-nos com a un dels seus.
Taquilla de cobrament d'una autopista. Sigui home o dona, jove o madur el primer que fa el cobrador és saludar-nos. Ens cobra el mateix però et sents persona.
Els francesos són educats i formals. Són polis. Els agrada compartir una conversa i una copa -o dos- amb amics o gent que acaben de conèixer en un càmping o en una àrea d'autocaravanes però a les 11 de la nit no sentiràs ni una ànima, ni de nens ni d'adults.
El paisatge francès és variat però sempre predomina el verd: el de les vinyes i els pins del sud mediterrani; el dels cultius de girasols, de blat, de panís, tacats de bosquets de roures més a l'interior on plou més; o el verd dels prats alpins esquitxat per grups de vaques. És un paisatge profundament humanitzat, intensament aprofitat agrícolament. El paisatge és el primer que ens va fer enamorar de França. A curta distància estaven els monuments singulars, les ciutats històriques o el llistat interminable de poble més bell de França. Però poc a poc hem anat comprenent que el medi físic, la història i les persones han creat un país equilibrat, serè, tranquil, educat, integrador, amant de les seves tradicions i orgullós de la seva història.
Potser la síntesi del país podrien ser els camps de vinyes de Saint-Emilion -poblet proper a Bordeus-, tan ben arrenglerats, tan ben treballats, tan plens de camins asfaltats perfectes per anar en bicicleta i per on és tan agradable perdre's. Sortint d'aquest laberint de vinyes vam haver de travessar una carretera força transitada per la qual cosa vam anar a cercar un pas zebra per facilitar-nos el creuament. Immediatament un gran camió va frenar per deixar-nos passar. Aquesta és la França que nosaltres coneixem.