La Costa Brava a l'hivern és per fruir-la caminant. A l'estiu fa massa calor per recòrrer els molts quilòmetres de senders que hi ha ran de la costa però a l'hivern, amb roba i calçat adequats, podem disfrutar d'aquest meravellós paisatge que tenim tan a tocar.
Durant el Nadal i les primeres setmanes de gener hem caminat pels dos extrems de la Costa Brava: per Blanes, Lloret de Mar i Tossa de Mar, i per Llançà, Port de la Selva, Cadaqués i Roses. Són dos paisatges molt diferents, el més meridional és més amable, més verd, més arbrat, molt més humanitzat amb nombroses urbanitzacions que malmeten el paisatge però també amb tres jardins de principis i mitjans del segle XX absolutament excepcionals: els blanencs Marimurtra i Pinya de Rosa i el lloretenc Santa Clotilde. El nord de la Costa Brava també és molt turístic i l'impacte sobre el territori també s'ha fet notar, especialment a Roses, però entre la platja de l'Almadrava i Cadaqués hi ha un gran espai quasi verge, presidit pel cap Norfeu, que és una meravella. Cala Montjoi, la Pelosa, cap de Norfeu, cala Jòncols són un bon escenari per gaudir de la natura.
A més, és realment curiós observar els ramats de vaques pasturant per aquests paratges ara tan tranquils. Fins i tot és possible trobar-les a la mateixa platja de Montjoi. Us podeu imaginar els delicats i rics comensals del Bulli començant la seva experiència gastronòmica trepitjant una bona tifa bovina?
