Vaig sentir uns crits llunyans però no vaig saber identificar d’on procedien. Després d’uns segons els vaig tornar a escoltar i ràpidament em vaig dirigir cap al penya-segat per esbrinar qui demanava ajut. Una vegada arran del precipici em vaig relaxar -amb una lleugera sensació de ridícul- quan vaig tornar a sentir taral·larejar la ‘Bella Ciao’ a un palista de paddle surf, a ple pulmó, com si no hi hagués un demà, com si estigués sol, com si no hi hagués ningú a les roques arran de mar o dalt dels penyals caminant pel camí de ronda. Però de bon matí, a les 7 o a les 8, les platges, les cales, els senders estan plens de nadadors, de pescadors, de caminants solitaris o caminants passejant el gos, de grups de jubilats... i tots són -a mi m’ho va semblar aquell dia a Palamós- feliços.
Jo també estava content d’estar allà de nou, fent un dels camins més fàcils i més esplèndids de tota la Costa Brava: el que sortint de Palamós es dirigeix cap a Calella de Palafrugell travessant les cales del Morro del Vedell, dels Pots i Margarida, el cap Gros, la platja de la Fosca, la pineda d’En Gori, cala s’Alguer, la platja de Castell i la Foradada i més enllà altres cales, platges, caps i illes igual de formoses però que avui no tindré el plaer de caminar-les.
La platja de
la Fosca estava plena d’activitat en aquelles primeres hores d’un matí de
mitjans d’agost i la vaig travessar gaudint una vegada més de l’agradable passeig,
amb molta ombra, de la platja més turística del municipi. Més enllà m’esperava
el castell de Sant Esteve de Mar, origen remot d’aquest antic port reial que
era Palamós, amb les seves pedres mig enrunades i el seu aire de casalot
agrícola. En aquesta zona no vaig detectar cap modificació o millora d’un camí
massa urbanitzat com si s’inspirés remotament en el camí de ronda de s’Agaró,
cosa impossible d’imitar.
Castell de Sant Esteve del Mar
Arribant a
la pineda d’En Gori, els canvis són molt significatius. S’ha plantat un munt de
pins i alzines, de llentiscles i de plantes com espígols i eufòrbies. La
primera vegada que vaig descobrir aquest indret era, a la pràctica, un
aparcament brut i ple de matèria vegetal perillosament a punt de cremar. Les
vistes a la cala s’Alguer continuen sent igual d’espectaculars que abans però
ara hi ha un elegant espai enjardinat i sòlides cadires de fusta per fruir-ne.
Pineda d'en Gori reajardinada
Més enllà, la ruta em va portar cap a la platja de Castell salvant el pas per la cala s’Alguer per un camí superior llargament tancat i ara rehabilitat. Els palamosins han de sentir-se orgullosos del que van aconseguir amb la mobilització popular i el referèndum que va tombar la urbanització de Castell fa vint-i-set anys. Era molt llaminer -i desgraciadament encara ho és- deixar-se entabanar pels llocs de treball durant la construcció i l’explotació del complex turístic programat i, per contra, les preocupacions mediambientals i la preservació d’aquest paisatge únic que és la Costa Brava, era encara incipient. Ara continua la pressió urbanística a la zona i també les lluites per evitar-les però quan vaig arribar a la platja de Castell, amb el seu aparcament de cotxes a prou distància de la costa, vaig gaudir del sorral, de l’entorn natural i de les incipients dunes i la vegetació que l’acompanya.
A l’altra
banda de l’areny em vaig enfilar cap a l’Agulla de Castell i vaig fer algunes
fotos a la roca Foradada que estava plena de gent arribada en caiacs, taules de
paddle surf i tot tipus de barques. Allà baix em va semblar veure el cantant
palista però com que estava mut no puc assegurar-ho. Ja al jaciment ibèric,
obert només en la zona de l’entrada, vaig descansar abans de tornar per la
mateixa ruta.
La Foradada
Passejant
pels camins de ronda de Palamós, quan el Sol encara no era inclement, gaudint
dels paisatges de mar i de muntanya, jo també vaig ser feliç un matí d’agost.
Publicat a Diari de Girona el 6 de setembre de 2021
[Moltes gràcies per haver arribat fins aquí. Si aquesta entrada ha estat del seu interès, l'autor agrairia la col·laboració en la seva difusió compartint-la en xarxes socials o donat-la a conèixer entre els amics]
