Pels camins de ronda de Palamós

Vaig sentir uns crits llunyans però no vaig saber identificar d’on procedien. Després d’uns segons els vaig tornar a escoltar i ràpidament em vaig dirigir cap al penya-segat per esbrinar qui demanava ajut. Una vegada arran del precipici em vaig relaxar -amb una lleugera sensació de ridícul- quan vaig tornar a sentir taral·larejar la ‘Bella Ciao’ a un palista de paddle surf, a ple pulmó, com si no hi hagués un demà, com si estigués sol, com si no hi hagués ningú a les roques arran de mar o dalt dels penyals caminant pel camí de ronda. Però de bon matí, a les 7 o a les 8, les platges, les cales, els senders estan plens de nadadors, de pescadors, de caminants solitaris o caminants passejant el gos, de grups de jubilats... i tots són -a mi m’ho va semblar aquell dia a Palamós- feliços.

Cala s'Alguer des de la pineda d'en Gori

Jo també estava content d’estar allà de nou, fent un dels camins més fàcils i més esplèndids de tota la Costa Brava: el que sortint de Palamós es dirigeix cap a Calella de Palafrugell travessant les cales del Morro del Vedell, dels Pots i Margarida, el cap Gros, la platja de la Fosca, la pineda d’En Gori, cala s’Alguer, la platja de Castell i la Foradada i més enllà altres cales, platges, caps i illes igual de formoses però que avui no tindré el plaer de caminar-les.

A l'esquerra, platja de la Fosca i al fons la platja de Castell

A l’alçada del port esportiu em vaig incorporar a un nou camí amb passeres i escales de fusta, paviment de formigó de color torrat i baranes de ferro i acer que salva el que abans era un perillós corriol per entre el penya-segat o, en cas de voler evitar-lo, una carretera sense voral. També ha millorat la senyalització amb tòtems de fusta i ferro corten indicant el nom de platges, cales i altres indrets d’interès i amb uns indicadors de rutes excessivament acolorides pel meu gust. Superada la cala Margarida vaig enfilar cap el cap Gros -indret des d’on pretenia rescatar el feliç cantaire- i vaig gaudir de les sublims vistes de la Fosca i de la platja i l’Agulla de Castell on vaig intuir el perfil del poblat ibèric. Al cap Gros també l’ajuntament de Palamós ha fet una millora del camí de ronda restaurant escales, baranes i camins.

Barana nova al camí de ronda

La platja de la Fosca estava plena d’activitat en aquelles primeres hores d’un matí de mitjans d’agost i la vaig travessar gaudint una vegada més de l’agradable passeig, amb molta ombra, de la platja més turística del municipi. Més enllà m’esperava el castell de Sant Esteve de Mar, origen remot d’aquest antic port reial que era Palamós, amb les seves pedres mig enrunades i el seu aire de casalot agrícola. En aquesta zona no vaig detectar cap modificació o millora d’un camí massa urbanitzat com si s’inspirés remotament en el camí de ronda de s’Agaró, cosa impossible d’imitar.

Castell de Sant Esteve del Mar

Arribant a la pineda d’En Gori, els canvis són molt significatius. S’ha plantat un munt de pins i alzines, de llentiscles i de plantes com espígols i eufòrbies. La primera vegada que vaig descobrir aquest indret era, a la pràctica, un aparcament brut i ple de matèria vegetal perillosament a punt de cremar. Les vistes a la cala s’Alguer continuen sent igual d’espectaculars que abans però ara hi ha un elegant espai enjardinat i sòlides cadires de fusta per fruir-ne.

Pineda d'en Gori reajardinada

Més enllà, la ruta em va portar cap a la platja de Castell salvant el pas per la cala s’Alguer per un camí superior llargament tancat i ara rehabilitat. Els palamosins han de sentir-se orgullosos del que van aconseguir amb la mobilització popular i el referèndum que va tombar la urbanització de Castell fa vint-i-set anys. Era molt llaminer -i desgraciadament encara ho és- deixar-se entabanar pels llocs de treball durant la construcció i l’explotació del complex turístic programat i, per contra, les preocupacions mediambientals i la preservació d’aquest paisatge únic que és la Costa Brava, era encara incipient. Ara continua la pressió urbanística a la zona i també les lluites per evitar-les però quan vaig arribar a la platja de Castell, amb el seu aparcament de cotxes a prou distància de la costa, vaig gaudir del sorral, de l’entorn natural i de les incipients dunes i la vegetació que l’acompanya. 

Dunes en procés de recuperació a la platja de Castell 

A l’altra banda de l’areny em vaig enfilar cap a l’Agulla de Castell i vaig fer algunes fotos a la roca Foradada que estava plena de gent arribada en caiacs, taules de paddle surf i tot tipus de barques. Allà baix em va semblar veure el cantant palista però com que estava mut no puc assegurar-ho. Ja al jaciment ibèric, obert només en la zona de l’entrada, vaig descansar abans de tornar per la mateixa ruta.

La Foradada

Passejant pels camins de ronda de Palamós, quan el Sol encara no era inclement, gaudint dels paisatges de mar i de muntanya, jo també vaig ser feliç un matí d’agost.

Publicat a Diari de Girona el 6 de setembre de 2021

[Moltes gràcies per haver arribat fins aquí. Si aquesta entrada ha estat del seu interès, l'autor agrairia la col·laboració en la seva difusió compartint-la en xarxes socials o donat-la a conèixer entre els amics]