És com Andalucia, vaig escoltar mentre conduia la furgoneta Fiat Ducato i gaudia del paisatge d’olivers i camps verds en el que despuntaven els primers brots de les properes collites. Ha estat una tardor plujosa a Sicília que ha provocat ensorraments de cases i ha trencat carreteres però l’abundància d’aigua ha fet el miracle de convertir aquesta seca illa mediterrània en un gran camp on l’herba creix ufanosa, com a Andalusia i Extremadura en primavera quan els camps han estat regats per les pluges.
Sicília és el Mediterrani fet essència pel seu paisatge, per la seva història i per la seva gent. En el poc contacte que hem pogut tenir en aquests dies amb els sicilians m’han semblat amables i fins i tot generosos. Ser espanyols genera simpatia, venir de Barcelona admiració i tenir idiomes que permeten comunicar-se sense renunciar ningú a la seva llengua crea bona predisposició.
La cultura siciliana és molt rica. Per ella han passat fenicis, grecs, cartaginesos, romans, bizantins, àrabs, normands, catalans, espanyols i italians i tots han deixat la seva petjada en forma de monuments, alguns d’ells realment espectaculars com els magnífics temples grecs de Selinunte o Agrigento.
Igual que Andalusia!, vaig sentir de nou. I com Catalunya i com tota la Mediterrània que ha estat una acumulació d’invasions, de cultures, de races, de llengües que finalment han creat pobles diversos però amb un clima comú i una similar forma de veure i viure el món.
Fa ganes de visitar-la!
ResponEliminaés una assignatura pendent!
Segur que algun dia.
Això m'ha fet recordar que fa anys en un intercanvi de corals, a casa vam tenir 3 italians, dos de genova i 1 de Sicilia. Aquest estudiava per dentista.
I la veritat gent molt amable. amb un d'ells, encara mantenim contacte.
Doncs crec que sí que és una bona idea visitar-la i anar una mica més enllà dels tòpics. Per a mi ha estat una experiència molt agradable...
ResponEliminaA més ho tenim a ou amb el vol directe entre Girona i Trapani
Hola Argi!!. Benvingut a la blogosfera Blandense!.
ResponEliminaFrancament, no soc massa viatger -i no és per que no ho vulgui ser-, així que fer lectura d'experiències com la que expliques em fa certa enveja -de la bona!-.
Salut i de tant en tant parla també dels espais que a Blanes podem trobar, que de ben segur a la gent que et segueixi li agradarà conèixer.
Salut.
Hola Maxi,
ResponEliminaGràcies per la benvinguda. Ja saps que m'ha costat molt i molt donar el pas de tenir el meu bloc però una vegada encetat em fa molta il·lusió escriure-hi.
M'agrada el comentari que fas en el sentit que podria escriure d'espais blanencs i ho prenc en consideració. De fet ja dic a la presentació que aquest bloc serà un calaix de sastre...
Fins aviat.