Feia 19 anys que no pujava a Montserrat però en els últims quatre mesos ja he pujat cinc vegades. Hauria de dir que he redescobert la muntanya de Montserrat però més aviat tinc la sensació de descobrir-la de nou. Simplement ha canviat la meva mirada i ara la veig només des d'una perspectiva muntanyenca.
17 de novembre 2009
Montserrat
Feia 19 anys que no pujava a Montserrat però en els últims quatre mesos ja he pujat cinc vegades. Hauria de dir que he redescobert la muntanya de Montserrat però més aviat tinc la sensació de descobrir-la de nou. Simplement ha canviat la meva mirada i ara la veig només des d'una perspectiva muntanyenca.
Si per nosaltres és una muntanya especial, per què no intentem mirar-la amb ulls de danès o d'holandès?, com m'ha comentat l'amable conductor que ens ha portat als alumnes i professors de 3er d'ESO del meu centre. Els mediterranis quedem embadalits davant les immensitats dels prats verds de l'Europa atlàntica, ells queden meravellats travessant els Pirineus o visitant les parets verticals de Montserrat.
La majoria dels alumnes han pujat al cim de Sant Jeroni. Ha estat una llàstima que alguns no ho hagin aconseguit, uns perquè el seu físic els ha fallat en aquesta ocasió, d'altres per solidaritat amb aquests però d'altres per pura vagància. No hi ha gaire afició a fer muntanyisme entre els meus alumnes i aquesta ha estat per molts d'ells la primera vegada que el practicaven.
Què bonic que és tot això, profe m'ha dit un alumne. Aquesta és la petita recompensa que tenim els professors: un comentari, una rialla, una cara de felicitat...
Les vistes des del cim de Sant Jeroni són magnífiques, el dia ha estat clar i solellós i hem pogut observar el Bages, el Baix Llobregat, el Collserola, el Montseny, ...
Ja de tornada un ramat de cabres salvatges pasturava tranquil·lament en una paret del pas dels francesos. Què més se li pot demanar a una excursió escolar?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada