Taxes

Els empresaris turístics estan enfadats. No és cap novetat ja que si per alguna cosa es caracteritzen és pel seu permanent estat d'insatisfacció: totes les temporades van malament excepte aquelles en les que no ha anat prou bé. Deu ser per això que el sector és un dels que més malament paga als seus treballadors i pitjors condicions laborals els ofereix. Escoltant als seus representants dóna la impressió que treballin exclusiv
ament pel bé del país i per donar feina a les famílies que en depenen però no conec a cap pare que recomani als seus fills que siguin treballadors en el món turístic. Doncs a sobre, ara, amb nocturnitat i traïdoria, CiU vol posar una taxa turística que “arruïnarà” el sector.

S'ha de ser molt cínic per a intentar convèncer a algú que una taxa turística d'un euro al dia per persona pot provocar una fugida massiva de turistes. Jo d'ells, en canvi, em preocuparia per saber el destí exacte de la taxa no sigui que acabi evaporant-se en el magma dels pressupostos de la Generalitat enlloc de retornar directament als municipis d'on ha sortit. El turista és cada vegada més exigent i la Costa Brava ni pot ni ha de competir amb preus baixos sinó en qualitat. En qualitat ambiental de les nostres aigües marines i de l'aigua de consum de boca; en qualitat urbanística que requereix una constant posada al dia dels nostres carrers que ara amb la crisi econòmica serà més difícil de fer; en qualitat de les instal·lacions turístiques i de l'oferta complementària; en la divulgació del nostre rerepaís tan potent però encara tan poc explotat; en imatge de marca per construir en la ment de cada turista un país de somni abans de posar un sol peu a la nostra terra; i en deconstrucció de les principals pífies edificatòries de les que cada poble “gaudeix” gràcies a parts iguals al mal gust, a la desídia i a la corrupció.

Encara ara, després de dècades d'experiències exitoses en la transformació urbanística dels carrers comercials dels nostres pobles i ciutats, sovint s'ha d'imposar el tancament a la circulació de vehicles motoritzats per afavorir el comerç perquè els principals beneficiaris s'hi oposen. Així que si Artur Mas o Andreu Mas-Colell demanessin la meva opinió els hi diria que no cedeixin a la pressió dels empresaris turístics, que facin oïdes sordes pel recordatori dels favors prestats i segueixin endavant amb la taxa turística pel bé del sector, dels municipis afectats i de Catalunya. És clar que es preferible governar d'acord amb els interessats però una part dels interessats, els empresaris, no poden segrestar l'opinió de les altres parts que som majoria: els ciutadans dels municipis turístics encapçalats pels seus ajuntaments.

Publicat a Diari de Girona el 28 de desembre de 2011