20 de novembre 2009

Taller d'educació emocional: una experiència


Durant uns quants dimecres de les últimes setmanes un grup d’alumnes de 4rt d’ESO del meu centre han fet una petita experiència d'educació emocional. El meu coneixement d'aquest camp es reduïa a un curs d’educació emocional a l’Escola d’Estiu de 2008 dirigit per Meritxell Obiols. Des de llavors tenia ganes d’experimentar amb alumnes algunes de les coses que vaig aprendre. Com la millor valoració és la que fan els propis afectats a continuació reprodueixo quatre opinions, dues de positives i dues de crítiques.

Les classes d’educació emocional m’han ajudat a entendre a la resta (de companys) i conèixer millor els nostres pensaments i els pensaments dels altres. He pogut contemplar que cadascú viu els mateixos o similars moments de manera diferents i amb sentiments variats. Gràcies als debats que hem fet a classe cadascú ha pogut expressar les seves opinions amb llibertat i hem pogut conèixer les opinions dels altres. Hem aprés a respectar les opinions dels altres i hem aprés a escoltar quan parlen els altres, és a dir, a respectar el torn de paraula. Ens ha ensenyat a educar i controlar els nostres sentiments. Sens dubte les classes dels dimecres han sigut les classes en les que més hem aprés i les més divertides. Qui va dir que aprendre era avorrit? (Alumne A)

Crec que els exercicis d'educació emocional que hem fet aquestes darreres setmanes tenien un bon fi. Pretenien que els alumnes ens expresséssim, obríssim, mostréssim els nostres sentiments i, sobre tot, que reflexionéssim i traguéssim conclusions. Era una bona idea que a més feia que les classes fossin més entretingudes o amenes. La participació era baixa i sempre venia dels mateixos sectors. La gent es resistia a parlar obertament i sincerament potser per timidesa o pot ser per vergonya de dir les coses davant de tota la classe. Mitjançant un exercici vam descobrir que quasi la meitat de la classe preferia no participar dels debats per diferents raons. En fi, la idea era bona, la posta en escena, tot i que millorable, era acceptable però la implicació dels receptors va fer que aquelles classes foren quasi inútils i avorrides. (Alumne B)

Aquestes classes (d'educació) emocional m'han agradat molt. Han estat diferents a les classes que fem sempre i això crec que ha estat una cosa nova per a nosaltres. Això de fer aquestes classes va molt bé perquè podem expressar o dir el que sentim i el que pensem i potser veure que hi ha gent que pensa el mateix o potser gent que pensa diferent i et pot fer canviar d'opinió perquè pots no haver pensat una possibilitat que va en contra dels teus pensaments i quan algú la diu te n'adones que potser t'equivocaves. He aprés que no tothom té els mateixos sentiments davant la mateixa situació o una situació semblant. Per exemple, l'últim dia vam haver de posar alguna cosa que ens hagués marcat i hi havia gent que va posar un canvi de residència i hi havia diferents sentiments: por, alegria, tristesa, etc. A l'hora de fer aquestes classes al començament no les volia fer perquè em costa expressar-me i expressar el que sento, o a l'hora de valorar-me amb puntuacions no sóc gaire positiva encara que intento ser-ho. Crec que ens va bé fer aquestes classes perquè penso que hi ha gent que no diu res per por a que els demés pensin diferent i amb això es poden adonar que no tots pensem igual però que també hi ha persones que pensen igual. (Alumna C).

Una hora a la setmana fèiem un taller el qual anomenàvem taller (d'educació) emocional. Però no tinc gaire clara la seva finalitat. Era, potser, que havíem d'analitzar les emocions per conèixer-nos millor a nosaltres mateixos? O bé per a conèixer-nos entre nosaltres? O també perquè el professor ens conegués millor a nosaltres? Potser tot el contrari: (es tractava) de diferenciar les bones emocions de les dolentes o evitar-les o encobrir-les. Encara que no n'entengués ni la finalitat ni la utilitat les vaig trobar força interessants. Sobretot la de l'autoestima ja que opino que les respostes als qüestionaris no van ser sinceres sinó força modestes. I trobo curiós que ni tan sols a tallers emocionals poguem ser sincers. Però ja que no he entès la finalitat ni li he trobat utilitat no puc opinar gaire. Per a mi ha estat un taller interessant però gens instructiu. (Alumna D).
Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)