La casa de palla

Hi havia una vegada tres porquets que eren germans i vivien al cor del bosc. Com el llop sempre els perseguia per menjar-se'ls van decidir construir tres cases per protegir-se. Un d'ells va construir una de palla i se'n va anar a jugar. El segon la va fer de fusta i va descansar però el tercer la fer de totxo després de molt de treballar. Un dia va venir el llop i en veure les cases dels porquets va decidir menjar-se el que vivia a la casa de palla i va començar a bufar i bufar però per més que bufava la casa de palla no va caure.

* * *

Marta Fernández i Xavier Mercadé són una jove parella de Martorelles i Mollet del Vallès, Pau iAnna, moltes inquietuds i una extraordinària sensibilitat medioambiental. Coneixedors del conte dels tres porquets van decidir reescriure'l: perquè una casa de palla ha de ser poc sòlida? I si demostraven, es van preguntar, que es pot fer una casa amb la palla que produeix el veí, sense emissió de cap tipus de residu i arrebossada amb fang del pati? I si dissenyaven una casa totalment autosuficient amb l'aigua de pluja recollida en una cisterna, amb plaques solars per produir energia i aigua calenta i amb vàters secs? I si una vegada que la construïen l'obrien a la gent per a que els hostes fruïssin de l'hospitalitat de la família, de la originalitat de l'edificació, de la filosofia de vida que hi ha al darrera però també del meravellós paisatge de la comarca del Matarranya (Terol) i de les muntanyes dels Ports de Beseit?
l'
amb
dos fills, en

“Mas La Llum” s'aixeca a la vall de la Bernada, al petit municipi d'Arenys de Lledó, a la comarca catalanoparlant de la Matarranya. La zona és absolutament privilegiada per gaudir de la natura amb rius com el mateix Matarranya, un dels millor conservats de la conca mediterrània, o el seu afluent l'Algars a només 400 metres del mas i que fa frontera entre Catalunya i Aragó. El Parc Natural dels Ports de Beseit és a tocar així com pobles monumentals com Vall-de-roures o La Fresneda, a la banda turolesa, i Horta de Sant Joan o Gandesa, a la Terra Alta. “Quan vam decidir canviar de vida i abandonar la ciutat, primer vam mirar cases per tot el Pirineu català però els preus són prohibitius. Després vam cercar per les serralades prelitorals i vam anar baixant, baixant sense trobar res que ens convingués fins que vam entrar a Aragó i tot va canviar: els preus i les facilitats per instal·lar-nos. I aquí estem”, ens explica la Marta.

La casa, la més gran legalitzada que s'ha construït de palla a tot l'Estat, s'aixeca en una finca de gairebé tres hectàrees d'antics camps de conreus en desús i boscos de vegetació mediterrània i és part d'un projecte de finca autosuficient en consum i manteniment d'energies i recursos. El projecte constructiu consta de dos mòduls units en forma d'ela de tres-cents metres quadrats distribuïts en habitatge familiar, sis habitacions dobles, sala, menjador i cuina, a més de les zones de serveis i l'aula de formació. Està orientada al sud buscant el màxim benefici del Sol i protegint-se del nord gràcies a la pròpia muntanya. Es pretén que sigui un habitatge no només respectuós amb la natura sinó també saludable per això s'ha tingut en compte evitar les zones geopatògenes, evitant les vies d'aigua sota la casa, les falles i el creuament de les línies de Hartmann i Curry, que són de possible naturalesa magnètica, i perjudicials a llarg termini per a la salut humana.

Per a l'estructura de la casa s'ha fet servir fusta que ha estat en un 35% reciclada, en un 50% panells especials per a fer-los servir com a suport estructural en substitució de les parets d'altres materials com el ceràmic, i en un 15% de fusta provinent del Pirineu de Lleida. Estem parlant, doncs, d'una casa feta amb materials reciclats o sostenibles com ho és la fusta o la palla que és el material que s'utilitza per l'aïllament i el tancament. L'origen de la palla és tan proper com que és dels voltants de la casa on els agricultors de la zona planten blat i ordi i d'aquest material són les bales empacades, més compactades de com ho haguessin fet els pagesos i amb les mides adequades per al projecte. Però en Xavier i la Marta han fet un pas més i en la zona de la casa dedicada a les habitacions que dedicaran al lloguer rural, les bales de palla són elles mateixes l'únic suport vertical, sense pilars de fusta, en el que descansa el cèrcol sobre el que es recolzen les encavellades de la coberta. Per aïllar les bales de palla de les inclemències del temps, especialment la humitat, hi ha un arrebossat de simple argila, aconseguida en el propi terreny aprofitant els moviments de terres realitzats per a la fonamentació, i amb sorra de la cantera més propera que és la que hi ha a Val-de-roures, a 20 quilòmetres, sobre la qual s'aplicaran pintures a base de cals i pigments naturals. Tot i que és la primera casa que construeixen, no són uns acabats d'arribar en el món de la fusteria. En Xavier ve d'una família de tradició fustera. El seu pare i ell mateix s'han dedicat a la construcció de mobles i per tant es mou com a peix a l'aigua en tot el relacionat amb la fusta. “La meva experiència laboral a l'empresa familiar ha estat molt útil per a la viabilitat del projecte”, afirma en Xavier en una breu parada doncs ha d'aprofitar els dies de bon temps per aixecar les parets amb les bales de palla que no poden estar mullades.

L'interès que ha despertat aquest projecte de construcció alternativa ha fet que hi hagi persones que han volgut col·laborar per curiositat i, per què no?, per aprendre a fer-se la seva pròpia casa de palla. Aquest és el cas de Judith i Daniel, una parella catalano-israeliana, que amb la seva petita filla Aina, ajuden a aixecar el “Mas La Llum” a la qual han arribat a través de l'organització “Word Wide Opportunities on Organics Farms”, la funció de la qual és facilitar l'estada de gent que ofereix treballar durant un temps en granges ecològiques a canvi de l'estada. “Nosaltres vivíem a Londres però vam decidir marxar per anar a viure al camp. Llavors vam conèixer el projecte de la Marta i en Xavier i ens vam implicar. Estem aprenent molt i no se sap mai...A més, Arenys de Lledó és molt cosmopolita: a la seva escola rural els nens parlen en més de 3 idiomes i qui sap si en un futur l'hebreu també”.

L'aïllament tèrmic aconseguit amb l'orientació i amb les bales de palla, queda reforçat amb la construcció d'un sistema de captació d'aire fred del nord, a l'estiu, i d'aire calent del sud, a l'hivern. El resultat de tot plegat és que les necessitats energètiques de la casa són molt reduïdes: només una desena part de les d'una casa estàndard que seran cobertes amb 30 plaques fotovoltaiques i 1 panell solar tèrmic per aigua calenta.

Per l'aigua de consum de boca, el “Mas La Llum” tindrà una cisterna on recollirà l'aigua de pluja. Les aigües residuals grises seran depurades 'in situ' i reutilitzades a la casa ja que per als vàters han apostat pels vàters secs que al nostre país tenen un ús molt limitat, per exemple, en alguns refugis d'alta muntanya. “Amb això no només s'evita la contaminació de les aigües grises i les del subsòl sinó que s'aconseguirà un excel·lent compost però ser pioners és una lluita titànica contra els dubtes i les suspicàcies i també contra la burocràcia”, es queixen amargament en Xavier i la Marta, que es troben amb grans problemes per aconseguir els permisos per aquesta instal·lació. “L'administració no acaba d'entendre que és molt important per al projecte la autorització de vàters secs. Aquí no són gaire coneguts però al nord d'Europa, on la sensibilitat medioambiental és molt més intensa, són perfectament normals de trobar en instal·lacions com la nostra”.

La construcció de la casa és només una part, això sí, molt significativa, del projecte “Mas La Llum”. Una vegada inaugurada -ens explica la Marta- volem oferir la casa a particulars i petits grups per a fer moltes d'activitats entre les quals tindrà un paper destacat la visita de la casa i les instal·lacions, els tallers de construcció bioclimàtica, d'energies renovables, de cuina solar, de reutilització i reciclatge, d'hort o del cicle de l'aigua. Un munt de possibilitats que ens oferiran amb tota la il·lusió del món aquesta parella d'antics escoltes que han aconseguit fer realitat un somni llargament perseguit. Però els detalls de tot això serà motiu d'una altra història...