Carta mallorquina

Benvolgut Blog,

Palma de Mallorca és una ciutat turística i, per tant, cosmopolita. A tota hora es veuen passar rius de gent de diverses edats i condició. Ja saps que m’agrada observar les persones i que intento reconstruir el seu passat i present i, fins i tot, el què els esdevindrà en un futur. Són històries inventades, és clar, però sempre he pensat que són relats possibles que baso en la meva experiència en el tracte amb les persones que he conegut. No em jutgis severament: no soc psicòleg i ho considero un simple joc. A les ciutats, com a les persones, també se les pot examinar per conèixer el seu passat i present. També podem especular sobre el seu futur, com a mínim el més proper. Aquí sí que considero estar més preparat que analitzant individus gràcies als coneixements d’història i història de l’art. Igual que amb les persones, és impossible fer desaparèixer el passat a les ciutats. Això és una veritat absoluta i la conclusió evident és que tots som esclaus del passat.

Assegut a la plaça Joan Carles I, a Ciutat, veia passar algunes parelles de jubilats i observava com ells tendien a coixejar més que elles. Les nafres del temps es manifesten més clarament en els homes que en les dones. A les ciutats també es veu el patiment del pas dels anys en forma d’edificis mal mantinguts o de barris sencers decadents. No és el cas de Palma on es nota que han corregut rius de diners durant els últims seixanta anys. Els nombrosos antics palaus són ara seu d’institucions oficials, hotels, apartaments turístics, restaurants o botigues i això ha permès recuperar la vella glòria arquitectònica de temps pretèrits. També molts dels vells que caminen pel centre de Palma han estat actualitzats i les seves malalties emmascarades o fins i tot guarides durant un temps encara per definir.

No a tothom el pas del temps li és tan favorable. Des del meu banc vaig veure passar una dona esprimatxada, amb la pell molt bronzejada, els cabells esvalotats i amb tanta pressa que no va poder esperar que el semàfor de vianants es possés en verd. A ella Cronos i probablement les seves addiccions no li han perdonat i el seu futur tampoc sembla gaire falaguer. També a l’illa són molts els que consideren que s’han sobrepassat tots els límits urbanístics i que, com a aquella dona, han caigut en una addicció: la dels cèntims fàcils i ràpids. Ara diuen que volen reduir la massificació d’algunes àrees comprant o expropiant hotels obsolets per enderrocar-los, crear zones verdes i esponjar aquells barris. Mallorca és una meravellosa destinació per als milions de turistes que la visiten cada any, però pot ser un infern per als residents que no tenen -ni tindran en un futur immediat- capacitat per comprar el seu habitatge o simplement llogar-ne un sense deixar-se el sou en ell.

Esperem, apreciat Blog, que l’anunci d’una nova política de reducció de l’oferta de places turístiques no es quedi en foc d’encenalls i treballin seriosament en aquesta línia. Per poc que s’ho proposin Mallorca tornarà a ser un paradís per als visitants i un indret on viure dignament els mallorquins.