M'agrada Puigcerdà. M'agrada malgrat totes les seves contradiccions.En mig d'una plana, està a dalt d'un turó. És còmode de passejar però cal salvar prèviament la molesta alçada entre els aparcaments i el centre. És un poble petit però també és una petita ciutat cosmopolita plena de botigues i serveis. És freda a l'hivern però gaudeix de moltes hores d'un sol que s'agraeix però que mai no acaba d'escalfar prou.
Durant el mercat del diumenge és quan millor es pot observar la seva diversitat. En el mateix moment que algú pot estar comprant un abric de pell en una botiga de luxe, dos carrers avall una altra persona pot estar regatejant per una modesta peça d'abric en una parada del mercat ambulant. De roba interior en pots trobar de totes les mides, de tots els colors, de totes les mides, en tota mena de comerços però deixeu-me dir que no hi ha res com una bona mostra de grans calces de colors pastels exposades en tota la seva plenitud. Millor encara si estan al costat d'unes de ben petites i de ben "inútils" si és que les hem de jutjar pels centímetres de pell coberta per elles o pels minuts que duraran posades.
A Puigcerdà es pot sentir multitud d'idiomes i d'accents: el català popular dels paradistes del centre de Catalunya, el precari de molts barcelonins o l'afrancesat dels cerdans del nord que baixen al mercat tant a comprar com a xerrar amb els amics d'una i l'altra banda de la frontera. Però també se sent parlar -i molt- el francès o el castellà de Pedralbes -que només està de visita de cap de setmana- o el més autèntic andalús.
El punt neuràlgic de Puigcerdà també és contradictori. A la plaça dels Herois s'aixeca un monòlit honorant la memòria dels vilatans que van morir defensant la vila els anys 1837, 1873 i 1874 sense explicar el perquè de les agressions ni molt menys el com. I és que en una comarca de carlins...Puigcerdà era liberal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada