Tu o vostè?

Quan allà pels anys 60 era un nen, em van ensenyar que cada vegada que ens trobàvem al senyor rector l'havia de besar a la mà, que quan en una vorera estreta ens creuàvem amb vells, dones embarassades o dones amb fills petits, havíem de baixar de la vorera i cedir gentilment el pas, i el mateix al tren o a l'autobús respecte a la cessió de les cadires. A les persones adultes se les havia de parlar no només de vostè sinó amb respecte. Els companys que tractaven als pares de vostè eren una minoria però tots, absolutament tots, ens guardàvem prou de parlar-los de manera que semblés irrespectuosa.

Tot plegat era exagerat i un dels meus primers actes de rebel•lia va ser deixar de besar la mà d'aquell capellà amb aspecte de bonhomia. Després d'aquest pas van venir altres de més profunds tant a títol individual i com també col•lectiu. Una de les coses que la meva generació ha imposat ha estat l'ús generalitzat del tuteig que es pot interpretar com una victòria de l'igualitarisme social: “tots ens tutegem per tant tots som iguals” però per que això es complís hauríem d'afegir “i tots guanyem el mateix” cosa que ni la meva generació ni l'anterior ni la posterior han acceptat com a paradigma social, més aviat tot el contrari: el model de triomfador és l’individu que ha sobresortit de la massa ni que sigui per haver comprat un número guanyador de loteria.

D'altra banda tampoc és cert que el tuteig sigui el resultat de l'igualitarisme en el respecte envers tothom: he experimentat moltes vegades com el tracte canvia radicalment si vas ben vestit i empolainat o amb texans vells i sense afaitar . En el primer cas et tracten de vostè i de senyor encara que no esperin de tu una recompensa econòmica. En el segon cas tothom pot imaginar el resultat.

Si el tuteig no és correspon a una situació d'igualitarisme social, si el tracte amb deferència als vells no existeix perquè la gent gran ja no és sàvia perquè l'experiència dels anys no ajuda a navegar per Internet ni a fer funcionar correctament el comandament del DVD, llavors, què és el tuteig? Doncs mala educació. Vull dir, exactament, que el tuteig entre persones desconegudes una de les quals no demana expressament aquest tractament és una descortesia. Més encara quan la frontera entre aquest tipus de tracte i una actitud altiva i de superioritat és tan difusa, especialment quan una de les persones està a l'altra banda de la finestreta i té el miserable poder de posar, o no, el segell de cautxú que tu necessites.

Ara que les administracions i les empreses privades estaran una llarga temporada sense fer inversions, ara que tots plegats ens haurem de reciclar per fer una economia més competitiva, no estaria malament que ens forméssim en bona educació. No tindríem més béns però seríem una mica més feliços que ja és important.

Publilcat a Diari de Girona el 15 de juliol de 2011