Setenta-dos anys després d’haver començat la Guerra Civil espanyola la nostra societat manté una relació complexa amb aquest període històric. D’una banda s’ha volgut superar aquest cruel tràngol a base d’oblidar. La Transició va imposar un pacte polític i social no signat però molt efectiu basat en el convenciment que el millor per iniciar una nova etapa era l’oblit. En conseqüència totes les restes arquitectòniques derivades d’aquell conflicte també van caure en l’oblit: les parets van mantenir tapiats refugis antiaeris, els búnquers van quedar enterrats sota la vegetació i el terra i els nous edificis van destruir antigues edificacions militars. Molt pitjor encara: una part important de la nostra història va anar morint sense que ningú els donés la paraula. Per exemple, que sabem de tots aquells que van haver de marxar exiliats de Blanes? Fins ara la nostra història local la hem fet en base a una part dels seus protagonistes però no amb la totalitat d’aquests.
Ara vivim un nou període en la que les noves generacions ja no es veuen en la necessitat d’oblidar sino tot el contrari: volen recuperar la nostra història fins i tot la dels períodes més cruels i més foscos. És per això que tenen tant d’èxit sèries televisives com “Cuéntame como pasó”. És aquesta també la raó de l’empenta d’aquest nou moviment de recuperació històrica que es manifesta en l’obertura de fosses de repressaliats republicans o en l’exigència de la dignificació de la memoria dels republicans i del republicanisme. A Blanes ja s’han fet passes en aquesta direcció: en l’anterior mandat municipal es va fer un homenatge a tots els repressaliats pel franquisme i es va aixecar un monument en la seva memoria. Ara toca fer nous avenços.
Durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939) es van aixecar al llarg de la costa catalana tota una sèrie de construccions militars defensives com nius de metralladores, trinxeres, bateries antiaèries i de defensa de la població civil com els refugis antiaeris. Catalunya va patir bombardejos de l’aviació feixista amb base a Mallorca matant indiscriminadament a la població civil en cruels incursions aèries. A més existia la possibilitat d’un desembarcament militar feixista en algun punt de la costa catalana. La reacció del govern republicà va ser la construcció de refugis antiaeris o l’habilitació d’edificis preexistents com a tals i la construccions de casamates i altres elements arquitectònics al llarg de la costa catalana. Posteriorment aquestes edificacions, en particular les casamates, han tingut diversos usos: destacaments militars durant la Segona Guerra Mundial, punts d’observació de la Guàrdia Civil i fins i tot han servit d’allotjament de famílies immigrades durant els anys 50 i 60.
Després van patir un llarg període d’oblit i d’abandonament. Alguns nius de metralladora arran de mar han desaparegut com a conseqüència de l’erosió marina; altres han estat enderrocats per fer passejos o blocs de pisos; molts d’altres han estat tapiats per evitar un mal ús o per ser perillosos; i alguns d’altres han “desaparegut” engolits per la vegetació o enterrats pel terra. No és fins època molt recent que un nou interés pel nostre passat més immediat –des de la República i la Guerra Civil fins a la Transició- ha fet que les autoritats públiques i en especial les municipals, han començat una tímida recuperació d’aquests elements arquitectònics restaurant-los i valoritzant-los. En el nostre entorn més immediat és el que han fet municipis com Premià de Mar o Santa Susana restaurant els búnquers del front marítim, difonent el seu sentit històric i transformant-los en un nou atractiu turístic.
Blanes era durant la Guerra Civil un important nucli industrial, demogràfic i polític i això el va convertir en objectiu militar per la qual cosa va patir bombardejos i també va ser objecte de la construcció o habilitació de refugis antiaeris, nius de metralladotes i bateries antiaèries. D’algunes d’aquestes construccions només queda la toponimia, com el Fortí. Tanmateix d’altres encara es mantenen dretes en molt bones condicions tot i que algunes estan ocultes per la vegetació o el terra. D’altres tenen tapiat el seu accés o han tornat al seu ús original. En qualsevol cas estem davant un patrimoni històric i arquitectònic que és urgent recuperar i valoritzar.
El passat mes de desembre el grup municipal d’ICV-EUiA va presentat una proposta d’acord que va en aquest sentit. La moció proposava estudiar aquest patrimoni, preservar-lo dels perills derivats del creixement urbanístic i donar-lo a conèixer. Era especialment interessant la proposta de museitzar aquest patrimoni, és a dir, obrir-lo al públic i explicar el sentit d’aquestes construccions en el context de la Guerra Civil espanyola. El quatripartit (CiU, PDB, PP i ERC) que governa el nostre poble no ho va entendre així i va votar en contra amb arguments força peregrins. És una llàtima però que ningú cregui que s’aturarà el corrent de recuperació de la memòria històrica d’aquesta etapa que poc a poc es va obrint camí entre la nostra societat. També a Blanes.
Article publicat a Café amb Llet nº 199
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada