L'Albaicín té una màgia especial: unes vistes privilegiades de l'Alhambra, carrerons desordenats d'urbanisme àrab, places on menys t'ho esperes, cármenes secrets on només es poden intuir els seus jardins i els seus patis, esglésies i monestirs allà on abans hi havien mesquites, gent d'un típic poble andalús però a tocar del centre de Granada convivint amb tota mena de grups humans alternatius i algunes famílies adinerades que només veus passar tancats en els seus cotxes... i molts, molts turistes. Per la nit, ja més tranquil, l'Albaicín adquireix una nova i càlida tonalitat, gairebé màgica, on totes les imatges semblen millorar, especialment les de l'Alhambra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada