Un dinar d'escriptors

 -Llavors vaig demanar la paraula i li vaig dir que no estava d’acord -va jactar-se en veu alta- i crec que és per això que quan va acabar l’acte es va apropar a mi i em va dir que li havia agradat molt la meva intervenció perquè, normalment, la gent mai li porta la contrària en públic.

-Dona la sensació de saber-ho tot, d’estar molt segura del que diu -va replicar una altra contertuliana també de mitjana edat- però en el fons és una bona tia i més propera a la gent del que sembla.

El grup de sis dones va continuar l’animat debat sobre escriptores que estaven celebrant a l’aire lliure i a ple pulmó mentre prenien cafès en una terrassa del casc antic de Calonge. Una mica més enllà una jubilada, probablement britànica, fumava una cigarreta darrera de l’altre mentre prenia cafè i feia sudokus aliena a tot el xivarri i, a l’última taula, una parella fullejaven obres acabades de comprar. Poc després érem nosaltres els que començàvem el nostre itinerari per les llibreries i les parades organitzades en honor de Sant Jordi en el que podríem catalogar com la festa major no oficial del sector editorial català. El petit centre històric estava ple de gent mirant portades, remenant i llegint contraportades valorant comprar aquest o potser aquell altre llibre perquè l’oferta era molt gran.

Molts títols després, però només uns pocs metres més enllà, vam arribar puntualment al nostre destí, és a dir, a la parada de la llibreria La Viatgeria, on entre les onze i dos quarts de dotze era el meu torn per a signar exemplars. Arriba l’hora i sec darrera del taulell davant d’una estesa de la meva publicació i espero. És un moment incòmode, no hi ha cua de gent esperant però poc a poc el públic s’interessa per la meva obra i aconsegueixo signar alguns exemplars i conèixer futurs lectors. Quan acabo la meva mitja hora ens acomiadem i seguim la ruta de llibreries i paradetes fins arribar a una on hi havia l’única narradora disfressada d’escriptora que vam trobar en tota la jornada: barret ample d’ala rodona malgrat el dia gris, vestit cenyit mostrant orgullosament el seu avançat embaràs i un parlar segur i amb el volum de veu massa elevat. És la reina per un dia i se la veu més feliç que un gínjol signant llibres a gent que ha de fer, com Déu mana, una curta cua i una breu espera.

Deixem passar el temps i a l’hora convinguda apareixem al restaurant on l’Ajuntament de Calonge convida a dinar als escriptors que han vingut a treballar. Cap formalitat a l’hora de presentar-nos i les autoritats locals ni hi són ni se les espera. Així, doncs, vam seure a on qui detectava la màxima potestat, és a dir, la cambrera, ens va indicar i a on ja s’havia establert una animada conversa entre dos veterans lletraferits que s’acabaven de conèixer i que s’explicaven amb tot luxe de detall els molts títols que havien publicat. Més enllà un altre grup debatia sobre l’apassionat tema de literats contra crítics, o viceversa, i tramaven obertament l’assassinat d’un del bàndol contrari o de tots ells (ho lamento, però el soroll ambiental em va impedir aconseguir informació més fidedigna). Finalment van concloure que l’homicidi seria només simbòlic però que el preu que hauria de pagar l’executor seria com a mínim l’exili i com a màxim deixar de ser publicat per cap editorial per sempre més. Tanmateix, hauria valgut la pena el sacrifici d’un d’ells (ningú es donava per al·ludit) per salvar l’honor del col·lectiu i aquí és quan vaig desconnectar de la conxorxa confiant que la tinta no arribés al riu.

L’última en arribar va ser una editora encapçalant, tota cofoia, un grup dels seus patrocinats que tenien tota una jornada ocupadíssima signant llibres en un munt de llibreries aquí, allà i més enllà. Seu al meu costat i ens presentem i quan li explico que jo he escrit una guia de la Costa Brava per a senderistes, al minut ja ha canviat de cadira. Per Sant Jordi els escriptors de ficció són els reis i fora de Sant Jordi, també. Aviat els narradors enfeinadíssims començaren a desfilar, alguns fins i tot abans dels postres. La pastora-editora els anava despatxant a tongades i de cop i volta ens adonàrem que la meitat de la taula havia desaparegut i l’altra meitat va considerar que de tertúlia amb autors acabats de conèixer ja n’hi havia hagut prou. I el meu cafè que no arribava! Quan el reclamo a la cambrera, d’escriptors només en queda un, servidor, i llavors és quan vaig aprofitar per demanar un xarropet de licor d’herbes. Què coi, avui també és el meu dia -vaig pensar-  i paga l’ajuntament!

[Moltes gràcies per haver arribat fins aquí. Si aquesta entrada ha estat del seu interès, l'autor agrairia la col·laboració en la seva difusió compartint-la en xarxes socials o donat-la a conèixer entre els amics]

Calonge, poble de llibres: La Viatgeria

 

Entrevista a Cristina Vilà, llibretera de La Viatgeria

Feia temps que volia tornat a visitar Calonge per a conèixer de primera mà la interessant experiència de "Calonge, poble de llibres" i molt particularment la llibreria La Viatgeria, però per un motiu o per un altre havia postergat la visita. Ha estat necessari que en Xavier i la Cristina em convidessin a la seva llibreria per a presentar el meu llibre "El sender litoral de la Costa Brava. Guia viatgera i senderista" per a descobrir les noves llibreries tot passejant pel bonic casc antic de Calonge.

(Argemir). La primera pregunta és obligatòria. Què és la Viatgeria?

(Cristina) La Viatgeria és una llibreria de viatges que al mateix temps també és una agència de viatges. D’alguna manera el que volíem era construir un espai on el viatger pugui venir aquí abans i també després del viatge per a explicar el que ha vist. És un punt de trobada per als viatgers que els agrada llegir i viatjar.

La Viatgeria tot just té un any i mig. Com va néixer aquest projecte?

Tot va ser perquè vam veure un anunci a Twitter de l’Ajuntament de Calonge cercant a llibreters i llibreteres que volguessin instal·lar-se en un poble de llibres. I amb en Xavi, que és el meu soci i parella també, feia temps que buscàvem sortir de Barcelona i canviar una mica de forma de vida. Nosaltres ja teníem l’agència de viatges i, a més, som fans de la llibreria Altaïr així que va ser fàcil decidir-nos per proposar fer una llibreria de viatges.  

Úíĵ⁸

Això ha estat un canvi laboral, però també de forma de vida. La gent que no viu als pobles de la Costa Brava poden tenir una imatge distorsionada d'ells perquè no és el mateix viure la costa en ple mes de juliol o agost que al gener o febrer.

De fet, jo soc de Girona i més o menys ja coneixia la Costa Brava des de l’altra banda, i en Xavi havia vingut de vacances aquí, per tant, ja teníem un nexe. Ara és de gener a Setmana Santa quan més gaudim de la Costa Brava.

Quina és la vostra opinió sobre el projecte Calonge, poble de llibres?

És un projecte superinteressant. És una molt bona idea agrupar set, vuit llibreries en un poble per dinamitzar-lo econòmicament a través del comerç. Calonge era un poble que s’estava quedant sense res, que la gent només venia a dormir, però ja no hi havia aquell caliu que dona el comerç. Ha estat un any molt positiu perquè ens hem donat a conèixer, ha vingut TV3, Catalunya Ràdio... i això ens ha anat molt bé. Ara el que necessitem és que la gent del voltant, de les comarques més del nostre cantó, vinguin aquí, que siguem la seva referència a l’hora de comprar llibres. Calonge no deixa de ser com una macrollibreria però en diferents espais. Cada una, d’alguna manera, s’ha especialitzat en un àmbit.

Xavier Bastús i Cristina Vilà, 

copropietaris de La Viatgeria (Font: pobledellibres.cat)

Tot i que amb el nom ja se suposa, però què podem trobar a La Viatgeria?

Doncs a La Viatgeria trobareu guies de viatge d’Espanya, Europa, Àsia, Àfrica, Austràlia, Amèrica. En fi, de tot el món. Ens agrada molt viatjar, però també tornar a casa per la qual cosa els llibres del territori els tenim molt presents.

He vist que també teniu col·leccions de llibres sobre el fet de caminar, la natura...

També, també. Jo vaig estudiar Ciències Ambientals i ens agrada molt tot aquest vessant. Ens hem especialitzat en turisme responsable i sostenible. Aquesta part és com dir, val, viatgem, però viatgem de forma responsable. Aquests valors volíem que estiguessin presents a la llibreria. És a dir, no es tracta de viatjar per viatjar sinó viatjar per conèixer i per conèixer-te.

M’agrada molt això que dius perquè qualsevol mena de viatge, però molt especialment quan viatges sol i caminant, és la millor manera de conèixer gent però també de trobar-te a tu mateix. Sempre dic que a mi m’agrada molt caminar amb gent, però quan gaudeixo de veritat és caminant sol. És quan els sentits els tinc més desperts i quan em venen les millors idees per fer nous escrits. 

Home, i tant!  Viatjar és un exercici per conèixer-te a tu mateix.

Quina és la clientela habitual de La Viatgeria?

Podríem dir que la motivació principal per venir a la llibreria és fer un viatge. Des del que compra una guia, per als que encara viatgen amb una guia tot i cada cop estem veient que costa més de veure, com per a tots aquells que volen viatjar a un lloc havent llegit un llibre que parli de l’indret. També tenim llibres de literatura de viatges, amb autors superimportants com Xavier Moret, que escriu literatura de viatges i és un referent d’aquí. Llavors, la gent ve i diu, si vull conèixer un lloc, què em pots donar? Crec que la nostra clientela usual és el públic que li agrada molt viatjar però també llegir. I per rang d’edats podríem dir que és a partir de quaranta anys en amunt.

I una última pregunta. Creus que és reproduïble l’experiència de Calonge?

Totalment, ja sigui en l’àmbit de llibreries com a un nivell d’artesans o d’un altre tipus d’ofici. Es tracta d’agafar un poble, com podia ser Calonge, que li faltava vida, i moure’l entorn d’algun motiu. Tenim altres exemples. A Espanya hi ha Urueña, un altre poble de llibres. I arreu d’Europa també hi ha altres pobles al seu voltant. Ara, a Calonge, el que volem és crear experiències al voltant d’aquest poble de llibres. Per exemple, què té Calonge? Doncs té vi, les Gavarres, la Costa Brava... llavors estem creant paquets d’experiències que lliguin la literatura amb tot el que ofereix Calonge i el conjunt del territori.

[Moltes gràcies per haver arribat fins aquí. Si aquesta entrada ha estat del seu interès, l'autor agrairia la col·laboració en la seva difusió compartint-la en xarxes socials o donat-la a conèixer entre els amics]