Criatures!

L’àrea de gronxadors estava buida a aquella hora del matí i la meva neta jugava tota sola anant d’una joguina a una altra, però aviat va arribar un nen una mica més petit i, en tot cas, més primet i es va apropiar del tobogan no deixant-la pujar més. No passa res, devia pensar ella, perquè sense dir res va canviar a una gran flor de fusta amb el centre buit on es fiquen els nens i somien que són flors o ves a saber què. Tanmateix, va arribar un segon nen, es va ficar dintre i, ostensiblement, li va fer entendre que allà només hi cabia un i que ella era la que sobrava. Criatures!, vaig pensar.

Pocs dies després estava gronxant a la neta en un altre parc on també jugaven a futbol uns nens d’uns onze o dotze anys. De cop i volta dos van començar a barallar-se donant-se cops de puny. Els adults del voltant ens vam posar alerta per si feia falta actuar com a àrbitres, però no va caldre: el més fort va perdonar el més dèbil una última i ignominiosa bufetada i va continuar jugant a pilota. Vaig observar el perdedor i vaig entendre que aquell esguard d’odi l’estaria perseguint durant molt de temps. Bé, són criatures. Ja li passarà.

En un carrer estret dues parelles caminen en sentit contrari. Hi ha un cotxe mal aparcat i és necessari que una d’elles deixi passar a l’altre, però ells són joves i forts i no veuen la necessitat de ser ben educats així que tots quatre passen a l’hora xocant-se lleument. Els dos mascles es giren indignats i es miren desafiantment durant uns eterns segons fins que les femelles-àrbitres els estiren la màniga i continuen caminant i tal dia farà tants anys. No sigueu criatures, els devien dir.

En un ple de l’ajuntament del meu municipi -o de qualsevol, tant es val- la sessió està sent verbalment violenta. En acabar un dels regidors de l’equip de govern s’aproxima al president del partit opositor i insulta al seu representant a la institució. Aviat l’agreujat i presumptament també amenaçat se n’assabenta i el tema acaba als jutjats on un jutge haurà de determinar la veracitat i la gravetat dels fets. És probable que el càstig sigui posar-los de cara a la paret durant el següent ple a tots dos o només a un dels dos, això està per veure. I és que són com criatures!

L’àrea de gronxadors estava buida a aquella hora del matí i la meva neta jugava tota sola anant d’una joguina a una altra, però aviat va arribar un nen una mica més petit i, en tot cas, més primet i es va apropiar del tobogan no deixant-la pujar més. No passa res, devia pensar ella, perquè sense dir res va canviar a una gran flor de fusta amb el centre buit on es fiquen els nens i somien que són flors o ves a saber què. Tanmateix, va arribar un segon nen, es va ficar dintre i, ostensiblement, li va fer entendre que allà només hi cabia un i que ella era la que sobrava. Criatures!, vaig pensar.

Pocs dies després estava gronxant a la neta en un altre parc on també jugaven a futbol uns nens d’uns onze o dotze anys...