Diuen que Blanes estima les bicis

L’ajuntament de Blanes ha aprovat una moció on es compromet a afavorir l’ús de la bicicleta. Dels vint-i-un regidors, dinou han votat favorablement i els dos restants han buscat excuses però sense atrevir-se a fer-ho en contra. Aplaudeixo la iniciativa i la quasi unanimitat. Les propostes són molt concretes i no només una lloança genèrica i buida de contingut a les bondats d’aquest tipus de transport sostenible. Si es fa realitat el que allà es diu, hi haurà una millora de la senyalització horitzontal i vertical, un augment de les zones d’aparcament i l’ús de vies contra direcció. Benvingudes siguin totes aquestes idees, però trobo a faltar els més difícils: el disseny i la implementació de nous carrils bici o polítiques de pacificació de trànsit on l’ús de la bici sigui segur.

En general, les polítiques de millora ambiental, com aquesta, avui en dia tenen molt bona premsa. No era així fa uns lustres quan es van començar a implantar els primers carrils bici a Blanes. De fet, aquells primers quilòmetres no només van tenir l’oposició tancada i primitiva de tota l’oposició conservadora sinó també la d’un dels membres de l’equip de govern progressista, justament del mateix partit que ara enarbora la bandera de la promoció de l’ús de la bicicleta a Blanes. Finalment, va ser el llavors alcalde Josep Marigó que va salvar aquells primers quilòmetres de vies malgrat la moció en contra de tota l’oposició i l’esmentat partit de govern. Tot i haver guanyat el plantejament que demanava el seu desmantellament, l’alcalde es va negar a fer-ho i va reptar als partits que havien votat la proposta a presentar una moció de censura en contra seva.

Els arguments desfavorables als carrils bici ja han quedat obsolets: que si trauran places d’aparcament, que si són perillosos, que si ningú els farà servir... Després d’aquell primer impuls, no es van fer ni un quilòmetre més durant dècades i les polítiques de la promoció del seu ús van anar llanguint-se fins a gairebé desaparèixer. També d’aquella època és l’afirmació d’un regidor de l’oposició conservadora que ell estava a favor de les polítiques ambientalistes, però que la gent encara no estava preparada per acceptar-les. I és que es necessita molt de convenciment i molta insistència per transformar la realitat ni que sigui per millorar-la, ni que sigui amb tothom a favor. A fer política s’ha d’anar a defensar el teu model de societat i a canviar la realitat si la teva proposta ho exigeix i t’han votat per fer-ho. I això ha de ser així malgrat que la gent no estigui preparada, malgrat que molta gent et critiqui.

Desitjo la millor de les fortunes als encarregats de fer realitat la moció i voldria recordar-los -tot i que estic segur que ja ho saben- que la promoció de l’ús de la bicicleta s’ha d’emmarcar en un context més general de mobilitat sostenible, per la qual cosa ha d’anar acompanyada de la millora del transport urbà (responsabilitat municipal) i interurbà, de la transformació de carrers en ús prioritari de vianants i en la pacificació del trànsit rodat.