Catalunya bruteja

 La Trinitat hinduista o Trimurti està composta per tres déus. Bramha és el déu de la creació de l’univers i Visnu s’encarrega de conservar-lo. Tanmateix, hi ha un tercer déu, el salvatge Siva, que destrueix l’univers perquè el cicle torni a començar.

Catalunya bruteja. Això és una evidència la qual no cal demostració, només necessitem ulls. Als carrers dels nostres municipis i ciutats podem trobar carrers bruts, pintades a les parets que en són de tot excepte artístiques o excrements de gossos. Si passeges pels boscos, inevitablement trobaràs al costat de carreteres i camins alguns indrets on s’acumula tota mena de residus provinent d’obres o renovacions de les cases de l’entorn. Malgrat que la partida de recollida d’escombraries i neteja viària és la més important de qualsevol ajuntament, els nostres pobles mai aconsegueixen estar nets. És probable que en alguns municipis la feina es faci malament i que sigui necessari augmentar els diners dedicats a mantenir els nostres carrers en bon estat de salubritat. Tanmateix, constato que, en general, hi ha un bon sistema de recollida d’escombraries, que els escombraires passen regularment pels nostres carrers i que a la majoria dels municipis hi ha un punt de recollida de residus especials per les runes, els mobles vells o els electrodomèstics obsolets.

Durant un curt període de quatre anys vaig ser regidor de medi ambient -entre altres atribucions- del meu municipi. Aviat l’oposició va trobar un punt feble per atacar la meva gestió i des del començament del mandat van crear el “mantra” que el poble estava brut. És molt difícil desmentir aquesta afirmació perquè tots els pobles sempre tenen un punt de desendreçats, facis el que facis, i perquè no existeix un barem per mesurar la netedat dels pobles sinó que és totalment subjectiu: a uns els pot semblar que està prou bé i a d’altres que és un nivell insuportable. Per ser justos amb nosaltres mateixos, ciutadans catalans dels anys vint del segle XXI, hem de saber ponderar la situació: mai hem estat més bé que ara quant a la neteja. Si mirem enrere sense fer-nos trampes a nosaltres mateixos, podrem recordar carrers permanentment sense netejar, bosses d’escombraries sense recollir en qualsevol racó, excrements d’animals i persones arreu, lleres de rius i rieres convertides en abocadors de runes i boscos plens de residus de tota mena. El que passa és que ara el nivell d’exigència és molt superior.

En la meva opinió per aconseguir que Catalunya estigui més neta la solució no és dedicar més diners sinó canviar els nostres hàbits. ¿Estem segurs que volem dedicar més euros dels nostres impostos a la neteja fins a assolir tenir un escombriaire a cada carrer dotze hores al dia? ¿No seria molt millor educar a la ciutadania per a evitar embrutir, responsabilitzar-la de mantenir net el seu espai públic més immediat i multar a qui incompleixi la normativa?

Al carrer de l’Església d’un petit poble de la nostra costa, la senyora Àngels té els parterres exteriors de casa seva plens de plantes i el seu tram de carrer net com una patena. A més, manté impol·luta i enjardinada una àrea pública de davant de casa seva. Allà hi ha un banc on de tant en tant sec per descansar i des d’on vaig aprofitar per felicitar-la. Llavors ella va aprofitar per queixar-se d’alguns veïns incívics i del nou alcalde que encara no l’havia arranjat els desperfectes del jardí malgrat que li ho va prometre en campanya electoral. Durant la conversa va dir una cosa molt important: mantenia així el lloc perquè estimava molt el seu poble. La senyora Àngels, sense saber-ho, em va donar resposta a l’enigma hinduista de la Trinitat: si bé Siva destrueix l’univers, ja estan Bramha per tornar-lo a crear i Visnu per a conservar-lo i pobres d’ells si no ho fan perquè la senyora Àngels s’encarregarà d’exigir-los-ho!