El comentari dels alumnes
Els alumnes de 2n de batxillerat del curs 2009-2010 de l'IES Ramon Turró i Darder, acompanyats pels professors Dora Farnós, Carles Tagua i jo mateix, hem fet un viatge d'estudi els dies 25 i 26 de gener a les Terres de l'Ebre, en concret a les comarques de la Ribera d'Ebre i la Terra Alta, per tal d'aprofundir en el coneixement de la Batalla de l'Ebre (juliol-novembre de 1938). Aquests són alguns dels comentaris dels alumnes.
Els comentaris més entusiastes
En general puc considerar que la sortida a la Batalla de l'Ebre va ser genial. Si m'haig de quedar amb algun moment de tot el viatge, sense cap mena de dubte em quedaria amb la pujada a la Cota 705. El paisatge que ens envoltava era captivador i, sobretot, quan estàvem a punt d'arribar a dalt, que va començar a nevar, em va semblar màgic.
El poble de Miravet també em va semblar molt maco i potser amb la història que tenia al darrere feia que aquells carrers antics i solitaris junt amb el clima humit i plujós que hi feia li donava un toc especial.
Deixant de banda l'aspecte cultural de la sortida, em va agradar molt que tots els companys érem com un petit grup, tots érem amics de tots, i els professors van acabar de perfeccionar-nos el viatge amb els seus acudits i anècdotes al llarg de tot el viatge i ens van deixar marge per fer les coses que volguéssim dins el temps que teníem.
Potser com a punt fluix de la sortida destacaria que va ser poc temps, si més no, un dia més hauria estat ideal per visitar amb tranquil·litat tots els indrets interessants de la zona i així acabar d'adobar un viatge que per a mi va ser perfecte.
* * *
Sempre s'agraeixen dos dies de festa però sobretot s'agraeixen si en aquests es passen bons moments en grup. La sortida a l'Ebre ha sigut una de les poques excursions en la meva vida que he disfrutat aprenent: dos dies en autèntics camps de batalla en els quals en el seu temps s'hi va vessar sang. Em va semblar de destacable interès la Cota 705, un lloc que contenia història en el seu terra. Les condicions que es van donar quan pujàvem la muntanya, caldria mencionar-les, perquè expressaven perfectament la duresa de la guerra: una ventisca que dificultava tant el camp de visió com les condicions físiques.
També es va apreciar com n'era de difícil la vida en els pobles. Sobretot en Corbera d'Ebre, un poble devastat per acció de la crueltat de les batalles que van mantenir els republicans.
Va ésser una bonica experiència que valdria la pena repetir.
Els comentaris més crítics
A mi m'ha agradat la sortida però l'organització de com i quan es feien les activitats no, ja que el primer dia podríem haver anat a visitar els pobles (el del refugi i el destruït) i el segon dia haver anat a la muntanya. Tot i això, crec que la pujada a la muntanya va ser el més exagerat.Jo no m'havia assabentat que havíem de caminar i pujar tant, per això m'emportava sempre la bossa i no la deixava a l'autobús.
Les guies haurien d'haver estat més mogudes, és a dir, que haurien d'haver cridat més l'atenció perquè moltes vegades no ens adonàvem que estaven explicant.
Tot i això ha estat una excursió molt informativa i entretinguda.
* * *
L'excursió ha estat bastant bé. No és que hi hagi après gran cosa ja que moltes de les coses que s'explicaven sobre la Guerra Civil, en termes generals, ja les sabíem, les intuíem o ens les havien explicat, però m'han agradat força les explicacions sobre el terreny en que es van lliurar les batalles (que es del que menys es parla als llibres).
El clima estava molt bé, el menjar també estava bé a l'igual que l'allotjament. El que menys m'ha agradat, a part de la gran pujada a la Cota 705 (que encara els meus bessons estan ressentits) ha estat la curta durada de l'excursió i el que més m'ha agradat ha estat el clima i el paisatge, juntament amb el castell de Móra d'Ebre.
Personalment, em vaig posar en el lloc dels combatents, imaginat-me la guerra. Després de tot el que vaig veure, el sentiment envers la guerra ha augmentat, és a dir, sembla molt difícil de creure tot el que han viscut i viscut en aquell temps.
Mai hauria imaginat que estaria en un refugi, i el més sorprenent són els anys que aquest refugi va estar "mort". Les persones que van sortir en el vídeo van estar molts anys sense "recordar" que allà, en aquell refugi van haver de "viure" durant molts dies, degut al dolor que se'ls presenta quan tornen al passat. Ara mateix em poso veritablement en la seva pell i em sap molt greu tot el que va passar.
Pujar a la Cota 705 em va agradar però m'hauria agradat més si des del cim hagués pogut veure el paisatge.
El que més em va agradar va ser l'"Abecedari de la Llibertat". Penso que és una acció molt profunda i bonica haver construït aquell camí. Em costa creure tot el que ens van explicar, aquelles persones van patir molt, m'imaginava als combatents allà al castell lluitant, travessant el riu, matant sense pietat...és molt fort.
Penso que és una excursió molt rica, ja que cada vegada dono més importància a la història.
Em va agradar molt, profe, però va ser cansada.
Encara que els nois de la nostra generació pensem que és un fet molt llunyà, és una cosa que va passar fa relativament poc i són circumstàncies molt difícils les que van haver de viure aquelles persones.
Segurament tornaré a anar un altre cop amb la meva família, especialment amb el meu pare perquè li faria il·lusió veure els paisatges que familiars propers a ell van haver de patir.
Jo penso que si ens toqués allò a nosaltres, és a dir, a la nostra generació, no estaríem preparats per viure-ho.
En general l'excursió ha sigut molt divertida i molt ben organitzada. Encara que plogués el dia en que vam pujar la Cota 705, m'ha semblat que era bona decisió ja que la neu no cau aquí cada dia. (...) El segon dia crec que va estar sobrecarregat d'excursions ja que el lloc més interessant vam passar-hi volant. Em refereixo al Centre d'Interpretació 115 Dies. Després, el menjar va estar prou bé però el dinar en el restaurant va marcar un toc de privilegi comparat amb l'alberg.
En general tot va estar molt ben organitzat i sobretot la relació entre el preu i la qualitat mereix un 10. L'únic que va faltar era quedar-nos una nit més.
Em sembla que per un bon preu vam fer una bona visita
Respecte al contingut de l'excursió no tinc gaire queixa, tots els llocs on vam anar eren macos i em va interessar molt el fet d'anar a pobles que no eren econòmicament com els nostres.
La sortida en general va estar bé. La visita al poble de Miravet va ser curiosa, sobretot em va sobtar que donaven les notícies del poble per altaveus i amb una sardana de fons. Va ser interessant notar la diferència entre el que estic acostumada i el que no em pensava ni que existís.
En especial, Una cosa que em va agradar molt de les terres que vam visitar va ser la gent que hi havia, ja que tant les guies com la gent dels pobles ens van acollir molt bé i, a més, l'accent del sud de Catalunya em va crear una sensació d'estar com a casa.
L'alberg va estar bé, el menjar era bo i les habitacions confortables.
L'estància a l'alberg va ser genial, la nit va ser perfecta.
Però sobretot m'ha agradat la nit que vam passar a les habitacions de l'alberg quasi sense dormir.
Potser el que no em va semblar bé va ser que a l'hora de dormir no se'ns deixés anar per les habitacions ja que l'alberg era tot per nosaltres i crec que som joves i que potser sí que estàvem fent una mica de soroll però crec que tampoc va ser adequat el tracte que vam rebre.
No em va agradar massa el menjar de l'alberg ni els lavabos perquè eren petits i l'aigua de les dutxes era molt freda.
Pel que fa al que em va agradar menys, potser seria que vam caminar molt i vam acabar molt cansats però va valdre la pena.
El que menys em va agradar va ser el castell de Miravet on vam pujar una petita muntanya per veure'l però una vegada a dalt estaven en obres i no vam fer res, només mirar la vista de l'Ebre. Després vam baixar per dinar i prou, és a dir, no sé perquè vam pujar si no vam fer res.
Va ser molt cansada i hagués sigut millor fer-la dijous i divendres i així descansar el cap de setmana i aixecar-se més tard.
Els professors que ens van acompanyar van estar bé, ja que ens deixaven una mica de llibertat. El viatge no se'ns va fer pesat i ens ho van fer passar molt bé.
També he de dir que a l'autobús hi havia un ambient molt descontrolat i amb moltes ganes de festa i estudi, ja que en Carles Tagua i la Dora no deixaven descansar el micròfon. Mentre que l'Argemir no va avançar la classe d'història d'avui.
Els professors es van enrollar bastant i això va fer també, vulguis o no, que la sortida fos més divertida.
Reflexions històriques i consells pràctics
Crec que aquest tipus de sortides són absolutament necessàries per apropar-nos a la història. Almenys jo sempre recordaré la Batalla de l'Ebre millor que no pas si ens haguéssim limitat a llegir-la al llibre.
I la veritat és que jo crec que quasi tothom tenim un passat allà, els nostres familiars més propers van anar-hi i nosaltres ni ho sabíem. (...) I crec que aquesta experiència de veure tot el recorregut de la batalla, crec que no se'ns oblidarà mai, o almenys a les persones que hem tingut un familiar lluitant a la Batalla.
(...) a part de que aquesta sortida ens va servir bastant per desconectar de tot l'esforç que estem fent durant el curs, va ser increïble tornar a un fet i una època de la qual es parla molt poc, com si fos tabú.
Si fos per mi, jo ho tornaria a repetir un altre cop perquè a part de ser una visita cultural va ser bastant lúdic.
En conclusió, aconsello que l'any que ve la repetiu per qui pugi a segon, però que sigui dijous i divendres que sinó no podem amb els exàmens dels següents dies.
El clima estava molt bé, el menjar també estava bé a l'igual que l'allotjament. El que menys m'ha agradat, a part de la gran pujada a la Cota 705 (que encara els meus bessons estan ressentits) ha estat la curta durada de l'excursió i el que més m'ha agradat ha estat el clima i el paisatge, juntament amb el castell de Móra d'Ebre.
Els comentaris més empàtics
Personalment, em vaig posar en el lloc dels combatents, imaginat-me la guerra. Després de tot el que vaig veure, el sentiment envers la guerra ha augmentat, és a dir, sembla molt difícil de creure tot el que han viscut i viscut en aquell temps.Mai hauria imaginat que estaria en un refugi, i el més sorprenent són els anys que aquest refugi va estar "mort". Les persones que van sortir en el vídeo van estar molts anys sense "recordar" que allà, en aquell refugi van haver de "viure" durant molts dies, degut al dolor que se'ls presenta quan tornen al passat. Ara mateix em poso veritablement en la seva pell i em sap molt greu tot el que va passar.
Pujar a la Cota 705 em va agradar però m'hauria agradat més si des del cim hagués pogut veure el paisatge.
El que més em va agradar va ser l'"Abecedari de la Llibertat". Penso que és una acció molt profunda i bonica haver construït aquell camí. Em costa creure tot el que ens van explicar, aquelles persones van patir molt, m'imaginava als combatents allà al castell lluitant, travessant el riu, matant sense pietat...és molt fort.
Penso que és una excursió molt rica, ja que cada vegada dono més importància a la història.
Em va agradar molt, profe, però va ser cansada.
* * *
Encara que els nois de la nostra generació pensem que és un fet molt llunyà, és una cosa que va passar fa relativament poc i són circumstàncies molt difícils les que van haver de viure aquelles persones.
Segurament tornaré a anar un altre cop amb la meva família, especialment amb el meu pare perquè li faria il·lusió veure els paisatges que familiars propers a ell van haver de patir.
* * *
Jo penso que si ens toqués allò a nosaltres, és a dir, a la nostra generació, no estaríem preparats per viure-ho.
Els més analistes de l'organització
En general l'excursió ha sigut molt divertida i molt ben organitzada. Encara que plogués el dia en que vam pujar la Cota 705, m'ha semblat que era bona decisió ja que la neu no cau aquí cada dia. (...) El segon dia crec que va estar sobrecarregat d'excursions ja que el lloc més interessant vam passar-hi volant. Em refereixo al Centre d'Interpretació 115 Dies. Després, el menjar va estar prou bé però el dinar en el restaurant va marcar un toc de privilegi comparat amb l'alberg.En general tot va estar molt ben organitzat i sobretot la relació entre el preu i la qualitat mereix un 10. L'únic que va faltar era quedar-nos una nit més.
* * *
Em sembla que per un bon preu vam fer una bona visita
La gent i la comarca
Respecte al contingut de l'excursió no tinc gaire queixa, tots els llocs on vam anar eren macos i em va interessar molt el fet d'anar a pobles que no eren econòmicament com els nostres.* * *
La sortida en general va estar bé. La visita al poble de Miravet va ser curiosa, sobretot em va sobtar que donaven les notícies del poble per altaveus i amb una sardana de fons. Va ser interessant notar la diferència entre el que estic acostumada i el que no em pensava ni que existís.
* * *
En especial, Una cosa que em va agradar molt de les terres que vam visitar va ser la gent que hi havia, ja que tant les guies com la gent dels pobles ens van acollir molt bé i, a més, l'accent del sud de Catalunya em va crear una sensació d'estar com a casa.
L'alberg i la nit
L'alberg va estar bé, el menjar era bo i les habitacions confortables.
* * *
L'estància a l'alberg va ser genial, la nit va ser perfecta.
* * *
Però sobretot m'ha agradat la nit que vam passar a les habitacions de l'alberg quasi sense dormir.
* * *
Potser el que no em va semblar bé va ser que a l'hora de dormir no se'ns deixés anar per les habitacions ja que l'alberg era tot per nosaltres i crec que som joves i que potser sí que estàvem fent una mica de soroll però crec que tampoc va ser adequat el tracte que vam rebre.
* * *
No em va agradar massa el menjar de l'alberg ni els lavabos perquè eren petits i l'aigua de les dutxes era molt freda.
El que menys va agradar
Pel que fa al que em va agradar menys, potser seria que vam caminar molt i vam acabar molt cansats però va valdre la pena.* * *
El que menys em va agradar va ser el castell de Miravet on vam pujar una petita muntanya per veure'l però una vegada a dalt estaven en obres i no vam fer res, només mirar la vista de l'Ebre. Després vam baixar per dinar i prou, és a dir, no sé perquè vam pujar si no vam fer res.
* * *
Va ser molt cansada i hagués sigut millor fer-la dijous i divendres i així descansar el cap de setmana i aixecar-se més tard.
Els professors
Els professors que ens van acompanyar van estar bé, ja que ens deixaven una mica de llibertat. El viatge no se'ns va fer pesat i ens ho van fer passar molt bé.
* * *
També he de dir que a l'autobús hi havia un ambient molt descontrolat i amb moltes ganes de festa i estudi, ja que en Carles Tagua i la Dora no deixaven descansar el micròfon. Mentre que l'Argemir no va avançar la classe d'història d'avui.
* * *
Els professors es van enrollar bastant i això va fer també, vulguis o no, que la sortida fos més divertida.
Reflexions històriques i consells pràctics
Crec que aquest tipus de sortides són absolutament necessàries per apropar-nos a la història. Almenys jo sempre recordaré la Batalla de l'Ebre millor que no pas si ens haguéssim limitat a llegir-la al llibre.* * *
I la veritat és que jo crec que quasi tothom tenim un passat allà, els nostres familiars més propers van anar-hi i nosaltres ni ho sabíem. (...) I crec que aquesta experiència de veure tot el recorregut de la batalla, crec que no se'ns oblidarà mai, o almenys a les persones que hem tingut un familiar lluitant a la Batalla.
* * *
(...) a part de que aquesta sortida ens va servir bastant per desconectar de tot l'esforç que estem fent durant el curs, va ser increïble tornar a un fet i una època de la qual es parla molt poc, com si fos tabú.
* * *
Si fos per mi, jo ho tornaria a repetir un altre cop perquè a part de ser una visita cultural va ser bastant lúdic.
* * *
En conclusió, aconsello que l'any que ve la repetiu per qui pugi a segon, però que sigui dijous i divendres que sinó no podem amb els exàmens dels següents dies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada