Espais de la Batalla de l'Ebre

Els alumnes de 2n de batxillerat del curs 2009-2010 de l'IES Ramon Turró i Darder, acompanyats pels professors Dora Farnós, Carles Tagua i jo mateix, hem fet un viatge d'estudi els dies 25 i 26 de gener a les Terres de l'Ebre, en concret a les comarques de la Ribera d'Ebre i la Terra Alta, per tal d'aprofundir en el coneixement de la Batalla de l'Ebre (juliol-novembre de 1938). Cal dir que malgrat haver fet tot el programa previst, el temps no ha acompanyat gaire: al fret propi d'aquesta època de l'any es va afegir la pluja i la neu del primer dia, aquesta molt inusual a les baixes cotes on ho va fer.

Però anem a pams. Vam sortir el dilluns a quarts de nou del matí i cap a migdia ja estàvem visitant el poble i el castell de Miravet sota una pluja persistent que va acabar calant els anoracs. Aquests primer escenari de la batalla va ser un dels passos que els republicans van fer servir per travessar el riu Ebre i atacar les posicions franquistes que ocupaven tot el marge dret del riu. Des del mirador de l'església primer, i després des del mateix castell templer van veure el meandre que forma el riu i ens vam fer una idea de com de dificultós i perillós devia ser el seu pas amb els escassos mitjans amb els que comptaven els republicans. A la façana de l'església vam poder veure els impactes de bales fruit de la batalla.

Després d'un ràpid dinar a base d'entrepans, posem direcció al nostre següent objectiu: la Cota 705. Es tracta d'un turó que està enmig de la serra de Pàndols i és la seva màxima alçada. Aquí van tenir lloc les batalles més cruentes de la primera i fracassada ofensiva franquista que malgrat acabar conquerint la cota va haver de renunciar a continuar l'intent de trencar el front per aquest punt.

La dificultat actual per accedir a aquest punt està en el fet que no hi ha carretera i que s'ha de pujar caminant 4,4 km. Tot i la pluja i l'amenaça de neu segons les previsions metereològiques de l'Informatiu de Migdia de TV3, iniciem la pujada. Dues alumnes -acompanyades d'un company i una companya- ràpidament han de renunciar per lesions que ja arrossegaven però la resta de l'expedició, 52 alumnes i professors, iniciem la pujada per un ample camí molt ben indicat. Quan estàvem a uns 600 metres d'alçada les previsions de neu es fan realitat i comença a caure una preciosa nevada sobre un bosc mediterrani en el que encara quedaven en les zones més obagues clapes de neu de l'anterior temporal . Ningú es planteja tornar al refugi de l'autocar i, finalment, arribem tots al cim on hi ha el monument a la Pau, finançat per la 'lleva del biberó' i dedicat A tots els que varen combatre a la batalla de l'Ebre. Des dels seus miradors s'entén que la Cota 705 fos una posició molt disputada doncs domina un ampli espai visual i, per tant, militar. En aquest espai també hi ha nombroses plaques en memòria de diferents col·lectius o personatges: al general republicà Enrique Líster, al batalló de voluntaris britànics, a la 43 Divisió de l'Exèrcit Popular de la República i d'altres. Marxem de la Cota 705 sense més pèrdua de temps: no només continua nevant sino que són les cinc de la tarda i aviat es farà fosc.

Dies abans, a l'institut, un alumne em va preguntar si a l'alberg hi hauria llum, tal era la inquietud d'alguns pels quals aquesta seria la primera vegada que anirien a una instal·lació d'aquests tipus. Poder estar junts, dormir en habitacions col·lectives i fer gresca a la nit també era una part fonamental de la sortida. L'alberg Mas de la Coixa és ample, net, amb instal·lacions senzilles i funcionals i amb un personal amable i acollidor. El sopar va ser correcte i les racions més que suficients. L'únic però va ser que, per algun motiu que tampoc va entendre el personal de l'alberg, les dutxes treien aigua tèbia i no calenta com sí que va sortir a l'endemà al matí. Després de sopar els profes deixem que els alumnes s'esbargeixin però a quarts de tres ens quadrem i els fem dormir doncs a l'endemà tenim un dia molt intens.

Comencem el dimarts amb la trobada amb la guia. Bé, cal dir que si bé esperàvem a la guia contractada van aparèixer tres guies i dos càmares d'una productora que ens va anar gravant durant tot el dia, als quals es van afegir el gerent del Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l'Ebre i les guies dels diferents escenaris que vam anar visitant, més els policies o altre personal que ens anaven esperant perquè poguéssim aparcar l'autocar i baixar amb seguretat. Ens sentíem aclaparats per tantes atencions.

La primera parada és el refugi de Benissanet. Ens parem davant l'entrada del que sembla un petit refugi per la població civil d'aquest poble però quan entrem quedem sorpresos per la magnitud i qualitat de l'obra. A dins, en una sala, el Consorci ha montat una petita exposició i un vídeo on les dones que el van construir expliquen les circumstàncies de l'obra.

Després ens desplacem al castell de Móra d'Ebre. Des d'on se'ns documenta sobre el pas del riu i com va ser d'estratègic mantenir, uns, i destruir, els altres, els ponts i passeres sobre el riu.

La següent visita va ser al Centre d'Interpretació 115 dies de Corbera d'Ebre on vam veure un documental basat en els testimonis dels corberins que van viure aquest fet històric. Dinem en un restaurant al Coll del Moro on la guia ens va fer una ràpida visió d'aquesta estratègica posició, lloc de comandament de les tropes franquistes.

Finalitzem el nostre viatge al poble vell de Corbera d'Ebre totalment destruït per les bombes franquistes -una de les quals encara penja de l'interior del campanar- i el temps. Allà hi ha l'Abecedari de la Llibertat, una succeció d'escultures i poemes que reflexionen sobre la destrucció, la guerra, els drets, la pau, les llibertats...en mig d'un tràgicament estètic escenari. Els alumnes queden impactats: no és el mateix llegir un text o veure una fotografia o vídeo sobre les conseqüències d'un bombardeig que passejar-se per les runes d'un poble que l'ha patit.

És un bon tancament al viatge. Quan preparava la visita els explicava que un dels objectius pedagògics era que la Història els penetrés pels poros de la pell, que els hi provoqués sensacions i no només informació. Crec que ho hem aconseguit.