Però anem a pams. Vam sortir el dilluns a quarts de nou del matí i cap a migdia ja estàvem visitant el poble i el castell de Miravet sota una pluja persistent que va acabar calant els anoracs. Aquests primer escenari de la batalla va ser un dels passos que els republicans van fer servir per travessar el riu Ebre i atacar les posicions franquistes que ocupaven tot el marge dret del riu. Des del mirador de l'església primer, i després des del mateix castell templer van veure el meandre que forma el riu i ens vam fer una idea de com de dificultós i perillós devia ser el seu pas amb els escassos mitjans amb els que comptaven els republicans. A la façana de l'església vam poder veure els impactes de bales fruit de la batalla.
Després d'un ràpid dinar a base d'entrepans, posem direcció al nostre següent objectiu: la Cota 705. Es tracta d'un turó que està enmig de la serra de Pàndols i és la seva màxima alçada. Aquí van tenir lloc les batalles més cruentes de la primera i fracassada ofensiva franquista que malgrat acabar conquerint la cota va haver de renunciar a continuar l'intent de trencar el front per aquest punt.
La dificultat actual per accedir a aquest punt està en el fet que no hi ha carretera i que s'ha de pujar caminant 4,4 km. Tot i la pluja i l'amenaça de neu segons les previsions metereològiques de l'Informatiu de Migdia de TV3, iniciem la pujada. Dues alumnes -acompanyades d'un company i una companya- ràpida
Dies abans, a l'institut, un alumne em va preguntar si a l'alberg hi hauria llum, tal era la inquietud d'alguns pels quals aquesta seria la primera vegada que anirien a una instal·lació d'aquests tipus. Poder estar junts, dormir en habitacions col·lectives i fer gresca a la nit també era una part fonamental de la sortida. L'alberg Mas de la Coixa és ample, net, amb instal·lacions senzilles i funcionals i amb un personal amable i acollidor. El sopar va ser correcte i les racions més que suficients. L'únic però va ser que, per algun motiu que tampoc va entendre el personal de l'alberg, les dutxes treien aigua tèbia i no calenta com sí que va sortir a l'endemà al matí. Després de sopar els profes deixem que els alumnes s'esbargeixin però a quarts de tres ens quadrem i els fem dormir doncs a l'endemà tenim un dia molt intens.
Comencem el dimarts amb la trobada amb la guia. Bé, cal dir que si bé esperàvem a la guia contractada van aparèixer tres guies i dos càmares d'una productora que ens va anar gravant durant tot el dia, als quals es van afegir el gerent del Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l'Ebre i les guies dels diferents escenaris que vam anar visitant, més els policies o altre personal que ens anaven esperant perquè poguéssim aparcar l'autocar i baixar amb seguretat. Ens sentíem aclaparats per tantes atencions.
La primera parada és el refugi de Benissanet. Ens parem davant l'entrada del que sembla un petit refugi per la població civil d'aquest poble però quan entrem quedem sorpresos per la magnitud i qualitat de l'obra. A dins, en una sala, el Consorci ha montat una petita exposició i un vídeo on les dones que el van construir expliquen les circumstàncies de l'obra.
Després ens desplacem al castell de Móra d'Ebre. Des d'on se'ns documenta sobre el pas del riu i com va ser d'estratègic mantenir, uns, i destruir, els altres, els ponts i passeres sobre el riu.
La següent visita va ser al Centre d'Interpretació 115 dies de Corbera d'Ebre on vam veure un documental basat en els testimonis dels corberins que van viure aquest fet històric. Dinem en un restaurant al Coll del Moro on la guia ens va fer una ràpida visió d'aquesta estratègica posició, lloc de comandament de les tropes franquistes.
Finalitzem el nostre viatge al poble vell de Corbera d'Ebre totalment destruït per les bombes franquistes -una de les quals encara penja de l'interior del campanar- i el temps. Allà hi ha l'Abecedari de la Llibertat, una succeció d'escultures i poemes que reflexionen sobre la destrucció, la guerra, els drets, la pau, les llibertats...en mig d'un tràgicament estètic escenari. Els alumnes queden impactats: no és el mateix llegir un text o veure una fotografia o vídeo sobre les conseqüències d'un bombardeig que passejar-se per les runes d'un poble que l'ha patit.
És un bon tancament al viatge. Quan preparava la visita els explicava que un dels objectius pedagògics era que la Història els penetrés pels poros de la pell, que els hi provoqués sensacions i no només informació. Crec que ho hem aconseguit.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaAquí tens la meua aportació http://www.youtube.com/watch?v=J8eWQlH_cE4
ResponEliminaDora, és una passada de muntatge!
ResponElimina