La sirena Alfonsina

En el passat, quan un pintor rebia un encàrrec eròtic o bé volia fer una venda segura i cara, podia pintar una Diana sortint del bany. El tema, com és de suposar, és el d’una dona jove fent postures que a ulls d’un espectador masculí, heterosexual i ric eren provocadores. Pur voyeurisme en una època on no existia Internet ni Viagra. Avui en dia el valor del cos cotitza a la baixa. Que una dona ensenyi els turmells o els genolls o que un home mostri els seus pectorals ni escandalitza ni- la seva imprescindible contra moneda- excita. L’exhibició del cos humà s’ha normalitzat i les televisions, per exemple, competeixen per mostrar models semi-nues mostrant vestits de bany impossibles o presentadores en ple hivern traient-se capes de roba amb l’excusa de les campanades de Cap d’Any.

Sirena a cala Canyet (Santa Cristina d'Aro)

A principis de la tardor, en una solitària platja perduda de la mà de Déu, a Sant Feliu de Guíxols, vaig descobrir no una deessa però sí una bella sirena. Igual que a qualsevol quadre de Diana sortint del bany, la meva nua sirena -que no sé per què però segur que es deia Alfonsina- lluitava per sortir del mar caminant sobre unes pedres inestables i fent malabarismes per protegir els seus peus de les punxades de dolor provocades pels còdols. Quan de cop i volta va descobrir al caminant -un servidor-, barret d’ala ampla, ulleres fosques, samarreta acolorida, pantalons i sabatilles de senderisme i bastons, el seu ensurt va ser descomunal i va començar a cridar amb els braços oberts, movent les mans de dalt a baix ensenyant els palmells i amb els dits totalment oberts. La situació més que dramàtica era còmica i així va acabar interpretant-la la sirena Alfonsina quan després d’unes breus disculpes mútues cadascú va seguir el seu camí. La Costa Brava està plena de sirenes i sirenos, amants dels banys de mar i de sol lliures d’elements tèxtils, és a dir, a pèl. Tanmateix, els pèls precisament no abunden en les platges naturistes -tampoc en Alfonsina- la qual cosa no deixa de ser una fragant contradicció ja que la natura ens ha regalat pèl, i també borrissol, sovint en abundància.

Cala Urgell, Sant Feliu de Guíxols

El nudisme avui és una activitat relativament popular però als seus orígens, ja fa més d’un segle, fou una pràctica elitista. La gent normal més aviat ni prenia els sol ni molt menys es banyava al mar, ni a pèl ni vestida. La conquesta de les platges fou una activitat lenta que començà pels rics i acabà popularitzant-se. El nudisme era un reducte de snobs que tenien el temps i les ganes de lliurar el seu cos a les sensacions provocades per l’aigua i l’aire lliure, com Dorothy Woedwosky que ho feia a la banyera de la russa, petit espai rocallós sota els penya-segats de cap Roig, o Elena Ivánovna Diàkonova, és a dir, Gala, quan nedava per les platges del cap de Creus. Els altres mortals que tenien temps per aquest tipus d’oci ho feien adequadament separats en platges per a homes i platges per a dones com el Recó de les Dones a Sant Antoni o la Banyera de ses Dones a Tossa de Mar. Fins i tot hi havia un tercer gènere, el dels capellans, que tenien els seus propis espais reservats com les cales dels Capellans de Port de la Selva, de Sant Antoni o de Blanes.

Cala Bramant, Llançà

Avui les platges nudistes, de iure o de facto, abunden: Sa Boadella a Lloret de Mar, Vallpresona i la del Sr. Ramón a Santa Cristina d’Aro, la de l’illa Roja a Begur, la part central de la platja de Pals o les cales al voltant del cap Ras a Llançà i Colera, són alguns exemples. Tanmateix tinc la impressió que igual que la separació de platges segons el gènere va desaparèixer, també la segregació segons l’ús de més o menys roba s’està diluint a poc a poc fins que, potser en el futur, cadascú elegirà lliurement la forma de banyar-se o de prendre el sol en qualsevol indret. Al cap i a la fi no està de més recordar que l’escàndol està en l’ull de l’escandalitzat.

[Moltes gràcies per haver arribat fins aquí. Si aquesta entrada ha estat del seu interès, l'autor agrairia la col·laboració en la seva difusió compartint-la en xarxes socials o donat-la a conèixer entre els amics]