La guerra d'Ucraïna és una guerra mundial

La guerra d’Ucraïna és, de fet, una guerra mundial que actualment només es desenvolupa en aquell país, però que té, i en el futur continuarà tenint, profundes i permanents conseqüències mundials. En aquest escrit intentaré descriure algunes de les múltiples capes del conflicte sense ampliar-ho amb dades perquè no seria propi d’uns breus apunts com és aquest el cas.

Ucraïna

Un país sobirà amb fronteres reconegudes internacionalment com és Ucraïna ha estat agredida i envaïda per un exèrcit estranger que s’ha apropiat de més del 20% del seu territori declarant-los, a més, part integrant de la Federació Russa i sense intenció de retornar-lo en el futur dins del context d’una negociació de pau. Tot el contrari, la Federació Russa aspira a completar la invasió de tot el Donbass, com a mínim.

Ara bé, les raons estratègiques, és a dir, la preocupació russa per la seva pròpia seguretat davant l’avenç de les bases de l’OTAN cap al seu territori, la declarada voluntat nord-americana d’incorporar Ucraïna a l’OTAN, l’efectiva participació dels exèrcits dels EUA i del Regne Unit en territori ucraïnès, d’una banda, i les polítiques hipernacionalistes i antirussòfones en un estat plurinacional i plurilingüístic com és Ucraïna, l’incompliment dels acords de Minsk que donaven autonomia a les regions russòfones i russòfiles del Donbass i la manca de garanties futures respecte a la neutralitat militar, d’altra banda, justifiquen a bastament la resposta militar russa per a la seva opinió pública. Des del punt de vista del realisme polític, per molt menys els EUA han respost molt més sanguinàriament.

Cop d'estat de l'Euromaidan

La democràcia russa no arriba als estàndards de l’Europa accidental, però la ucraïnesa quedava molt pel darrere, especialment després del cop d’estat de l’Euromaidan de 2014. El mateix i augmentat podem dir sobre la corrupció. Amb la guerra els estàndards democràtics d’Ucraïna han caigut a zero incrementant-se la prohibició de partits, sindicats i mitjans de comunicació crítics amb el poder. Ucraïna és en aquests moments un règim autoritari on el paper del neonazisme s’està incrementant. El feixisme s’ha incrustat en l’imaginari nacionalista ucraïnès, en el simbolisme públic (imagineu a Alemanya batejant carrers amb el nom d’Adolf Hitler i aixecant-li monuments) i, més perillós encara, en l’exèrcit.

En un moment crític de l’inici de la guerra, al març d’enguany, Ucraïna va poder elegir entre un acord de pau amb l’acceptació de la pèrdua definitiva de la península de Crimea, l’autonomia del Donbass dins de l’Estat ucraïnès i la neutralitat militar internacional o la continuïtat de la guerra. A instàncies dels EUA, del Regne Unit i de la Unió Europea va elegir el conflicte armat (la guerra haurà de decidir-se al camp de batalla, Josep Borrell dixit).

Josep Borrell, comissari europeu d'Assumptes Internacionals

El resultat de les hostilitats encara és incert, però ja hi ha algunes realitats inqüestionables i molt negatives per a Ucraïna: destrucció física de les seves infraestructures (ponts, habitatges, centrals elèctriques ...), desaparició de l’Estat com a prestador de serveis, acumulació d’un deute públic impossible de retornar, però que serà una llosa durant dècades i l’excusa per a l’espoliació de les riqueses del país, ruïna econòmica de les empreses, emigració massiva una part de la qual no retornarà mai si no és per visitar la família, i pèrdua d’un gran nombre d’homes joves en edat reproductiva que pel capbaix supera ja els 100.000 morts i que afectarà la natalitat futura del país de manera significativa. Un altre vector no quantificable, però igual de dramàtic és el patiment de milions de persones, ara encara més amb la destrucció del sistema elèctric i les seves afectacions en les xarxes d’aigua potable i calefacció.

Cerimònia fúnebre d'un soldat ucrainès

Rússia

Les guerres són extraordinàriament cares i Rússia està pagant un elevat preu. A més, l’estratègia d’Occident ha estat la d’arruïnar-la per diverses vies, però totes elles han fracassat fins ara. La marxa d’empreses occidentals de Rússia l’ha afectat poc, els russos ja han après a fer hamburgueses com les de McDonald i poden prescindir de comprar la roba de Zara i fins i tot poden comprar la mateixa però ara directament made in Bangladesh. El boicot a la venda dels seus productes no només no l’ha perjudicat sinó que ha afavorit l’alça internacional de preus del gas, del petroli i de les primeres matèries russes en general. Sí que ha provocat a Rússia problemes econòmics amb una disminució del seu PIB, però no és l’afectació que esperava Occident i és una situació perfectament reversible. Tampoc Occident ha aconseguit fer disminuir la popularitat de Vladímir Putin al seu país, més aviat el contrari, ni arruïnar l’Estat rus ni fragmentar la Federació Russa que, no ho oblidem, és l’objectiu últim dels EUA per apropiar-se dels seus enormes recursos de matèries primeres.

Plaça Roja del Kremlin, Moscou

Els Estats Units d’Amèrica

Tot i que la guerra ha provocat un augment de la inflació, no l’està afectant especialment. El dòlar, aparentment, ha guanyat la guerra monetària a curt termini pagant elevades taxes d’interès per tal de fer fluir els capitals cap als EUA, però són uns interessos que no són sostenibles a llarg termini. A més, l’alça dels preus energètics a Europa i els baixos preus energètics nord-americans estan provocant el desplaçament d’indústries d’alt consum energètic en direcció a aquest últim país i l’inici de la desindustrialització europea.

Tot i això, els EUA estan gastant quantitats inaudites de diners en el manteniment militar i financer de l’Estat ucraïnès i això no és assumible pressupostàriament a llarg termini i, a més, està tensant la política interna. Als EUA mantenir l’hegemonia mundial cada vegada li està costant més car i no està gens clar que pugui mantenir aquesta carrera de fons. Pitjor encara si considerem que està jugant amb un enemic menor, Rússia, no comparable amb qui realment li està qüestionant l’hegemonia mundial, és a dir, la Xina.

Força aèria naval dels EUA

Si el bloc EUA/Regne Unit/Unió Europea, és a dir, l’OTAN més els aliats de l’angloesfera com Australià i Nova Zelanda, volien aïllar a Rússia mundialment, de facto és aquest bloc el que s’ha aïllat de la resta del món. Cada vegada més països fugen de l’esfera d’influència nord-americana sense que aquest pugui fer res. L’exemple paradigmàtic és l’Aràbia Saudita i un altre cas és Turquia. També és molt important que cada vegada hi ha menys transaccions internacionals efectuades en dòlars i cal recordar que la moneda nord-americana i el poder militar són el nucli del seu predomini mundial.

Xina

Estem assistint a la transició d’un món unipolar sorgit de la caiguda del bloc soviètic el 1989/1991 a la configuració d’un món multipolar amb un segon hegemon com ja ho és la Xina.

La Xina no vol la guerra a Ucraïna perquè el seu model és el de guanyar conflictes comercials no militars. Tampoc li convé que el món es fraccioni en blocs comercials que li faria perdre mercats, però no pot deixar caure Rússia perquè si això passés la següent guerra seria a Taiwan (que és reconeguda legalment i internacionalment com a part integrant de la Xina) i provocada pels EUA. Aquest últim, recordem-ho de nou, ara mateix només té un aspecte on és clarament superior a qualsevol altre Estat o fins i tot a una possible aliança d’estats: manté inalterada la seva supremacia militar al món. I en última instància, molt probablement els EUA la faran servir per mantenir l’hegemonia mundial.

Panoràmica de la ciutat de Shangai

Europa

La meva mare diu que beneit és el que fa beneiteries, deia Forrest Gamp  a la pel·lícula homònima. Si ens fixem només en els fets, Europa no podria ser més estúpida. És incomprensible que la Unió Europea actuï amb tant d’afany a favor de la seva pròpia destrucció. Primer de tot, deixant que l’OTAN creixés innecessàriament i provocativament cap a l’Est en direcció a la Federació Russa. Després deixant enquistar el conflicte intern d’Ucraïna (incompliment ucraïnès dels acords de Minsk). I ara actuant en contra dels seus propis interessos boicotejant l’economia russa i de retruc la seva pròpia i alimentant militarment una guerra d’un país que ni és membre de la Unió Europea ni de l’OTAN en nom d’alts valors polítics i ètics que no s’apliquen a Ucraïna (recordeu que Occident justificava la invasió d’Afganistan per alliberar les dones del jou masclista musulmà?).

El resultat de tot plegat ha estat una elevada inflació, l’augment del dèficit públic, la contracció del PIB i l’entrada en la recessió econòmica i a mitjà termini, com hem comentat anteriorment, la seva progressiva desindustrialització. El panorama encara pot ser pitjor si la població europea veu baixar significativament el seu nivell de vida cosa que, de fet, ja està succeint, la qual cosa està provocant l’enfortiment de l’extrema dreta europea.

Edifici de la Comissió Europea

Per acabar, però no menys important, la llibertat d’expressió ha disminuït a la liberal Europa prohibint mitjans de comunicació estrangers, com Sputnik o Rússia Today, amb el boicot per part de les grans xarxes socials nord-americanes de comptes personals o de mitjans informatius crítics, imposant una única versió dels fets a través dels grans mitjans de comunicació i marginant qualsevol veu alternativa a les polítiques del conglomerat EUA/Regne Unit/EU/OTAN. El nivell de manipulació i ridiculesa ha arribat a extrems difícilment superables com amb les informacions relacionades amb la central nuclear de Zaporiyia, ocupada des de fa molts de mesos per les tropes russes i que els mitjans de comunicació occidentals pretenen fer creure que els russos s’estan bombardejant a si mateixos. No nego que les mentides repetides quotidianament, a tothora i amb aparent unanimitat no funcionin. Sí que ho fan, és clar, però l’opinió pública és molt voluble i, d’altra banda, no veig cap entusiasme popular a participar en aquesta guerra o d’assumir encara més les conseqüències d’ella.

Algunes conclusions

Rússia està guanyant la guerra econòmica contra Occident. Militarment parlant, ha perdut alguns territoris ocupats prèviament (Jerson és l’últim cas) perquè ha prioritzat la integritat del seu escàs exèrcit desplegat a Ucraïna per sobre de la defensa numantina de territoris. Tanmateix, la guerra està canviant de format amb la incorporació de més de 300.000 nous reservistes russos (actualment estan combatent uns 150.000 soldats russos) i la destrucció del sistema elèctric i d’altres infraestructures ucraïneses. És altament probable que al final la Federació Russa aconsegueixi tots els seus objectius sempre que Occident no s’impliqui directament en la guerra. Si això últim succeís, llavors passaríem d’una guerra local a una veritable i destructiva III Guerra Mundial amb un possible final nuclear.

[Moltes gràcies per haver arribat fins aquí. Si aquesta entrada ha estat del seu interès, l'autor agrairia la col·laboració en la seva difusió compartint-la en xarxes socials o donat-la a conèixer entre els amics]